El model de crowdfunding que proposem a Goteo beu directament d’aquella premissa dels models P2P o peer-to-peer que estableix que les relacions dins una comunitat han de permetre la generació de quelcom més gran que la suma de totes les parts que la integren, és a dir, garantir un benefici col.lectiu més enllà del propi grup.

El suport mutu i la solidaritat que tants moviments socials i el moviment llibertari venen practicant històricament té molt a veure amb aquesta premissa: el benefici ha de ser social, no individual; horitzontal i distribuït, sense privilegis; cap a la base, fruit de la co-responsabilitat compartida i les relacions d’igual a igual.

En aquest sentit volem destacar en aquest article algunes campanyes #madeinGoteo que, des de moviments socials, han estat exemplars en la seva crida a la comunitat, mobilització social i extensió de la seva acció.

Comunitàries

… i com no, volem començar pel #Correscales2016, un projecte fruit d’una vaga indefinida de tècnics de subcontractes de Movistar, que va durar 74 dies i que, mig any després, ha fet una crida i un crowdfunding per poder retornar el crèdit de Coop57 amb el que van poder sobreviure les persones vaguistes. Però més enllà de cobrir aquesta necessitat, passat el boom mediàtic, el Correscales destaca per haver configurat un projecte ambiciós per visibilitzar i extendre la seva lluita a tots els col.lectius que pateixen la precarietat. Amb aquest objectiu s’han embarcat en la organització d’una carrera col.lectiva de 800km que tot just va finalitzar a Barcelona el passat 22 de febrer, la realització d’un documental i la creació d’una caixa de resistència solidària per a altres vagues. Tot això amb un pressupost óptim de 146.350€, dels que ja porten recaptats 125.730€ (superant el rècord de Goteo!), sent ja un dels 10 crowdfundings de més recaptació a l’estat espanyol (i volem que arribi a ser dels 5 primers!).

El caràcter comunitari de les lluites socials cualla a la perfecció amb la vinculació de la col.lectivitat que requereix un crowdfunding. El crowdfunding, com a fenòmen digital, connectat a més amb altres xarxes socials a internet, facilita possibilitats que poden ser exponencials per captar aportacions en diners i en espècies (al menys a Goteo). Un 80% de les aportacions arriben d’enllaços provinents de les xarxes socials, però també és ben cert que cal fer un ús eficaç d’aquestes xarxes i tenir consciència de que no són la panacea si no van acompanyades d’un teixir complicitats, compartir continguts, vèncer la fredor del fet virtual o la febre dels ‘Like’: no es tracta de tenir 100 ó 5000 seguidors ni de mailings massius, sinó de que totes i cadascuna de les persones a qui apel.lem se sentin partíceps. El Correscales ens ha demostrat el paper facilitador de les xarxes socials, en línia i offliine, i el caràcter imprescindible de l'autoorganització social, ja sigui de manera sindical, política, veïnal...

Foto: Brais G. Rouco

Des de Goteo sostenim que integrar el component obert en els projectes recolza aquest fet comunitari. Es tracta de cuidar, seguint les reflexions de Sofia Coca des del projecte Copylove (també cofinançat a Goteo) en un article publicat en el blog de la P2PFoundation: “Els afectes nodreixen els comuns i viceversa. Hem de col·locar l'afecte al centre d'atenció, comprendre els comuns com a part d'una comunitat, observar els vincles i valors constitutius que tenen les comunitats; però també, per tal que siguin sostenibles, es requereix un component de cures, un fet subjectiu construït pels afectes.”

I l’activisme, en la majoria dels casos, té molt present aquesta cura i suport mutu.

Recentment al CCMad es va proposar el #tweetdebat “Activisme de clic i de carrer”, sobre si els mitjans online són realment efectius per mantenir comunitats participatives, o bé sense una acció presencial i de relació directa, física, no es poden teixir llaços ferms. El Festival de Cinema Creative Commons que se celebra annualment a Madrid però també a més de 30 ciutats d’arreu del món gràcies a que el propi festival és completament replicable i CC (vegeu aquí la campanya que van fer també a Goteo) promou el diàleg en torn de la mateixa dinàmica que s’aplica: la seva pròpia xarxa de festivals no hagués estat possible sense la complicitat, cuinada a foc lent, dels agents que després, de manera independent però vinculada, han fet possible l’event a cada ciutat.

La comunicació que en moltes campanyes, sovint no reeixides, veiem en un únic sentit (‘jo comunico molt’), perd sentit en front d’altres que realment cerquen la relació directa, la cura, la reciprocitat. D’entre la multitud d’accions llançades pel Correscales hem vist guardioles per col.lectar ajuts, concerts, vermús, dinars populars, cartells per tot arreu, pintades, presentacions, enganxines, fotos i vídeos de suport a les xarxes socials, missatges constants i efectius a les xarxes socials, cartes a ajuntaments, reunions amb partits, ateneus, moviments... “Això és un no parar, la solidaritat no s'atura. Segur que entre les properes activitats en suport del Correscales n'hi ha alguna al teu barri o poble. No t'ho perdis, totes hi tenim molt a guanyar.” Els qui efectivament no han parat ni un segon són totes les persones que han configurat el seu equip coordinador: treballadors vaguistes, community managers, activistes, perfils molt diversos que han volcat les seves energies, cadascú des dels seus àmbits, per arribar a tots els racons de la geografia, literalment parlant… no hi ha Ateneu on no hi hagin anat a explicar la campanya en viu.

Un altre equip implicat amb multitud d'accions en defensar els drets de tot un sector és el que ha impulsat la campanya #mismotrabajomismosalario, a més de 20 dies de la fi de la campanya i poc per aconseguir l'òptim. El seu objectiu és portar al Tribunal Suprem (i per tant generar jurisprudència que beneficiï a tota la gent afectada de tot l'estat) la reclamació pel dret a la paga de l'estiu de les persones interines de l'àmbit de l'educació: "Des de 2012 s'han dut a terme moltes accions, del tipus concentracions, tancades a la conselleria d'educació, articles en diaris i diferents accions a les xarxes socials. També hem presentat recursos en contenciós amb l'administració, des de tribunals ordinaris al TSJ de Múrcia, tot això amb bastant efecte mediàtic".

Una altra campanya que va saber generar una especial empatia va ser, en ple agost (és sabut que els crowdfundings a l’agost no funcionen tan bé), l’#OpLolaFlores, que amb 854 aportacions va recaptar en hores 15.151€ per ajudar dos membres de la PAH condemnats. L’humor amb que va jugar la campanya de comunicació, associant-hi imatges de la Lola Flores, contribuí a despertar simpaties que pogueren contribuir a reforçar l’esperit de la campanya. Qui no ha esbossat un somriure còmplice amb el lema que van llançar: ‘Si cada español pone un euro para pagar la multa de Antonio y Tomás, la ley Mordaza no nos parará, nos hará más fuertes’. Però és certament el compromís i efectivitat de les PAH, com el d’altres moviments obrers, en totes les seves accions, forjades des de l’activisme i la solidaritat, del colze amb colze, de la vivència de lemes com ‘Si nos tocan a una, respondemos todas’, ‘!Sí se puede!’, ‘¡Que viva la lucha de la clase obrera! ¡El pueblo unido jamás será vencido!’ (del Campamentos Dignidad de Extremadura) el que representa la clau per activar un suport ampli completament altruista.

Compromís ciutadà

La demanda contra el directiu de Bankia Rodrigo Rato, #crowdfundPaRato, la primera campanya que ‘la va petar’ a Goteo, assolint en 24h el seu objectiu i obtenint més de 18.000€ de quasi mil persones, va ser precedent, després de la seva victòria als tribunals, de la constitució del Grup Ciutadà contra la corrupció impulsat per la X.net, Hervé Falciani i el Partit X, que actualment segueix actiu destapant i fent acció directa als tribunals contra casos de corrupció al nostre estat. El seu funcionament com a col.lectiu és completament obert i horitzontal, i acumulen una trajectòria extensa de denúncia i acció crítica de cada membre implicat, unida a un compromís ferm amb la causa, lligat aquest indissolublement a tot moviment social.

La credibilitat de les propostes i dels col.lectius impulsors és clau, i en processos de col.lecta de diners és fonamental a més la transparència i una comunicació regular i oberta: la relació amb les persones comecenes no hauria de tenir obsolescència sinó ser un camí de llarg recorregut, realment una relació entre iguals de benefici recíproc. En aquest sentit, campanyes com #CrowdfundpaRato són exemplars en la difusió pública del seguiment del procés, així com en la publicació dels comptes. #Correscales recentment ha fet públic que la gestió dels diners recaptats no passarà per cap sindicat, fet que podia despertar suspicàcies, sinó per l’associació constituïda a partir de les seves lluites, la Marea Blava.

Existeixen també mecanismes per visibilitzar o certificar les bones pràctiques d’iniciatives socials com, entre d’altres, el Move Commons, les pròpies llicències Creative commons o el Balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària (de la qual és membre Goteo), que estableix indicadors de mesura de la transparència, així com l’equitat, la igualtat d’oportunitats, la sostenibilitat, la qualitat laboral, l’obertura i gestió comuna dels recursos naturals, materials, digitals i intangibles, com a condició en les seves pràctiques i garants del benefici social. Molts moviments socials adopten aquestes pràctiques i integren  la seva gestió econòmica dins aquest fenòmen, tot i potser no arribar a sol.licitar aquestes certificacions.

Aquests mecanismes han d’oferir igualment resultats i dades obertes, podent ser eines de suport mutu que recolzin aquella credibilitat i reputació que és tan necessari reforçar quan ens movem a internet. Els projectes i moviments se’n poden beneficiar, sigui mitjançant un mecanisme establert o sigui a través de la pròpia transparència en la difusió de tots els intríngulis del projecte.

Potser perquè aquesta ‘reputació’ ja venia demostrada d’antuvi i des de l’acció directa al carrer, les campanyes mencionades, #OpLolaFlores, #crowdfundpaRato, o les actuals #Correscales, #mismotrabajomismosalario o el XIII Congrés de les Juventudes Comunistas estan establint rècords de crowdfunding, per rapidesa o volum de recaptació… són les que ‘ho han petat’ en pocs dies (serà pel hashtag? ;) :

A #crowdfundpaRato destacà el volum de gent implicada, quasi 1.000 persones donants que suposaren un repte pels servidors de Goteo ;) Decidiren donar per finalitzada la campanya a les 48 hores per haver superat ja l’òptim.

#opLolaFlores superà les 850 comecenes en 3 dies, decidint també tancar la campanya i explicant-ho en posts com aquest: https://goteo.org/project/oplolaflores/updates/5648

L’actual ‘Financiacion XIII Congreso Union de Juventudes Comunistas de España’, a només una setmana de l’inici de la campanya portava recaptat un 151% del pressupost necessari.

#mismotrabajomismosalario, quedant encara un 90% del temps de la segona ronda, porta recaptat ja un 221% del seu objectiu mínim, gràcies a 222 comecenes.

El #Correscales va assolir el mínim, tot un repte per la xifra que era (94.250€), bastants dies abans de finalitzar la seva primera ronda, i s’apropa cada cop més a l’òptim amb més de 125.700€ acumulats (superant l'anterior rècord a Goteo, la pel·lícula sobre els desnonaments Cerca de tu casa, que va obtenir 124.253€) gràcies a més de 580 aportacions, tenint en compte que moltes són fetes per col.lectius, pel que diriem que el volum de persones mobilitzades és en realitat molt més elevat del que pot semblar.

Si assoleixen l’òptim podran assegurar la creació d’una Caixa de Resistència solidària que servirà per cobrir les necessitats dels vaguistes de qualsevol sector: la solidaritat s’enxarxa!

Com a Goteo ens agrada observar quines pràctiques són pròpies del que anomenem procomú i com això recolza els seus processos de finançament, volem acabar esmentant a David Bollier (en un extracte del seu llibre Think like a Commoner. A Short Introduction to the Life of the Commons, que Guerrilla Translation -juntament amb un consorci d'editorials- traduirà i publicarà com “Pensar desde los comunes. Breve introducción” gràcies a un crowdfunding en plena campanya a Goteo) quan apunta al procomú, i amb ell a aquestes i moltes altres campanyes #madeinGoteo, com a acció:

"El procomú ha de ser entès llavors més com un verb que com un substantiu. Un procomú ha d'estar animat per la participació de baix a dalt, la responsabilitat personal, la transparència i la rendició de comptes auto-regulada."

Completament d'acord! Entenguem doncs els projectes i campanyes que impulsem des d'aquesta perspectiva procomú i donem suport a aquelles que ja ho fan.