Salvem la cala d'Aiguafreda, espai natural de la Costa Brava

El Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava presentat avui a la Comissió d’Urbanisme de Girona cataloga finalment 12 sectors de Begur com a extingits, és a dir, s’han salvat de la febre constructora. Alhora, 6 sectors més han estat modificats i la seva edificabilitat s’ha reduït. No obstant això, nombroses altres urbanitzacions (moltes d’elles polèmiques i denunciades per la Plataforma) continuen el seu procés urbanitzador.

Una de les 12 zones que s’ha desclassificat és precisament el de la cala d’Aiguafreda. Un polèmic projecte que en els darrers anys ha estat en l’epicentre de nombroses protestes, ja que en aquest paratge relativament verge de la costa de Begur es pretenia construir més de 260 habitatges i fins a 3 nous hotels. Actualment, però, i gràcies al PDU presentat avui, es confirma que aquest tram de costa està fora de perill. Un fet que suposa una victòria per la Plataforma SOS Aiguafreda- Salvem Begur, que es va constituir precisament amb l’objectiu de salvar aquestes 70 hectàrees de bosc litoral de l’especulació urbanística.

Segons Lydia Chaparro, portaveu de la Plataforma Salvem Begur “És en aquest sentit que estem d’enhorabona, ja que, a més de la cala d’Aiguafreda s’han pogut salvar fins a 11 altres zones que es pretenien urbanitzar com ara l’Arbreda, Vancells, el Rec de Sa Tuna i un sector proper a la platja de Sa Riera. Així mateix, unes altres 6 urbanitzacions s’han modificat i veuran el nombre d’habitatges que es podrien construir reduïts. Aquest és el cas, per exemple, de les urbanitzacions Bosc major-Es Valls i la Font de la Salut, així com un sector important que s’ha inclòs a última hora. Aquest últim sector que s’ha salvat in extremis correspon a la part de Montcal que se superposa al PEIN Muntanyes de Begur, un altre petit èxit que també considerem una excel·lent notícia“.

En total, entre els sectors extingits i modificats, el nombre d’habitatges que es deixarien de construir només al municipi de Begur seria de l’ordre dels 550 habitatges. La immensa majoria dels quals hagués estat destinat a la construcció de segones residències. Una reducció que la Plataforma SOS Aiguafreda-Salvem Begur veu amb bons ulls, ja que considera que el creixement urbanístic previst a la vila, i en general a la Costa Brava, era completament insostenible i clarament irresponsable, i més en el context actual d’emergència climàtica.

No obstant això, les polèmiques urbanitzacions de la Pedrera de S’Antiga i Sa Riera Living, que han estat denunciades per la Plataforma es mantenen, és a dir, segueixen el procés urbanitzador. De fet, el PDU publicat esmenta concretament que es mantenen 5 urbanitzacions, però segons l'entitat Salvem Begur el Departament de Territori i Sostenibilitat ha oblidat incloure en la seva anàlisi 17 altres urbanitzacions que també es mantenen i que se seguiran edificant. Entre les urbanitzacions que es mantenen en el PDU (o directament no s’esmenten), es troben alguns dels projectes urbanístics més polèmics que la plataforma ha portat als tribunals:

• El sector Van de Walle residencial, conegut sota el nom de Jardins de Sa Riera Living i que està duent a terme el fons d’inversió Suís de Stoneweg. Es tracta d’un projecte àmpliament insostenible que preveu la construcció de fins a 52 habitatges a tocar de la platja de Sa Riera. Aquest projecte que ha estat denunciat i que ha estat admès a tràmit pel Tribunal Contenciós de Girona ja ha suposat la desforestació de més de 3 hectàrees de bosc i l’extracció de milers de metres cúbics de terra;
• El sector de la Pedrera de S’Antiga que, tot i ser un projecte que presenta nombroses irregularitats (a banda dels nombrosos impactes ambientals i paisatgístics) i ser fruit d’una requalificació urbanística, continua amb la construcció de 24 habitatges sense que cap institució li posi fre. No obstant això, es tracta d’un altre projecte polèmic denunciat per la Plataforma i que també ha estat admès a tràmit pel Tribunal Contenciós de Girona.

Pel que fa al sector denominat Montcal 2 on es pretenia construir 33 habitatges, a banda de tenir la peculiaritat de compartir el mateix promotor que el cas anterior, es tracta d’un altre projecte polèmic i denunciat per la plataforma pel seu elevat impacte ambiental, ja que més del 53% de l’àmbit està situat dins de la Xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Begur. Finalment aquest sector, que en principi continuava el seu procés urbanitzador, sembla que s’ha salvat en l’últim moment (almenys la part superposada sobre el PEIN). No obstant això, la llicència ja està atorgada i només l’Ajuntament de Begur pot resoldre-ho estimant el recurs de reposició presentat per Salvem Begur i la petició de paralització de les obres.

En conclusió, tot i que es deixaran de construir uns 550 habitatges al municipi de Begur gràcies al PDU presentat avui, el potencial edificatori continua essent extremadament elevat segons la portaveu de la Plataforma que declara que “s’ha d’abandonar d’una vegada per totes el model obsolet de construir segones residències i noves urbanitzacions, no només pels nombrosos impactes ambientals que comporta, sinó també perquè aquest model urbanístic buida, fragmenta i empobreix la vila”. I afegeix “Ara és moment que l’Ajuntament de Begur revisi el seu plantejament urbanístic i aposti per protegir els pocs espais naturals que encara queden”.

Per tot això, la Plataforma Salvem Begur considera que, tot i que el PDU de la Costa Brava proposat avui haurà ajudat en reduir l’impacte de l’urbanisme i alleujar la forta pressió i sobresaturació que pateix des de fa anys aquest petit municipi del Baix Empordà, el nombre d’habitatges i el model territorial proposat continua sent clarament insostenible, motius pels quals ara caldria que a escala municipal es treballés en l’única via possible: el decreixement del potencial urbanístic de la vila.