Veus històriques i actuals, una mirada antropològica.
Fa molts anys, més d'un segle, que els antropòlegs ens dediquem a observar, entendre i escriure sobre totes les cultures del món, darrerament també la pròpia; fem etnografies, que no és una altre cosa que VIURE entre els altres i descriure - una mica compulsivament, això sí que ho tenim -, tot, absolutament tot dels altres, siguin humans, no-humans o "objectes"; i expliquem, a més, la relació que tenen entre tots ells.
Així, acabem descobrint que entre el que dius que feras, el que dius que fas per costum o llei i finalment el que fas veritablement, existeixen inconmesurables maneres d'entendre el nostre voltant, però que tampoc existeixen "universals cognitius" de l'ambient o del món que ens rodeja.
I en aquest coneixement us poso dues cites de Philippe Descola (1): "Los modos de identificación definen las fronteras entre el propio ser y la otredad, tal como se expresan en el tratamiento de humanos y no humanos, conformando así cosmografías y topografías sociales específicas. En otra parte he sostenido que la oposició entre "sistemas totémicos" y "sistemas animistas" refleja dos modos de identificación diferentes (Descola, 1992). Las clasificaciones totémica utilizan discontinuidades empíricamente observables entre especies naturales para organizar conceptualmente un orden segmentario que delimita unidades sociales (Lévi-Strauss, 1962), mientras que el animismo dota a los seres naturales de disposiciones y atributos sociales." (...) Un tercer modo de identificación, más familiar para nosotros, es el naturalismo. El naturalismo es simplemente la creencia de que la naturaleza efectivamente existe, de que ciertas cosas deben su existencia y su desarrollo a un principio ajeno tanto a la suerte como a los efectos de la voluntat humana (Rosset, 1973).
Les pràctiques de Bioart & Society són més que mai necessàries avui en dia. Els creadors ajuden a entendre, [re]entendre, [re]definir, [re]conèixer dins un sistema humanista o no-sagrat, la relació que tenim els occidentals amb els altres. I amés ho fan amb totes les eines contemporànies.
(1) Philippe Descola & Gísli Pálsson (coord.): Naturaleza y Sociedad, Perspectivas Antropològicas. Ed. Siglo xxi editores (2001[1996])
Comentaris
Inicia la sessió per deixar un comentari