Vull que el meu segon fill, el Bruc, neixi a casa. Així de senzill i així de complicat. Per què?
Perquè penso que és la millor benvinguda que li podem donar. Per què sento que és el millor lloc, i el més segur, on puc parir. Per què vull que el meu fill gran, el Martí, pugui donar-li la benvinguda al seu germà quan i com vulgui i viure el procés si ell ho desitja, sense interferències, sense presses i en la intimitat de casa seva i de la seva família. Per què sóc dona i feminista, i crec fermament que tenim tot el dret del món a decidir com volem parir els nostres fills/es. Perquè és la meva manera de lluitar contra el patriarcat, que ens oprimeix també en el camp de la ginecologia i l'obstretícia en molts dels hospitals d'aquest país, malgrat haver-hi grans professionals. Perquè sóc mamífera i les mamíferes pareixen a les seves cries en els llocs on elles decideixen. Perquè tinc 40 anys i, en principi, el Bruc serà el meu últim fill. No tornaré a parir i no em vull arriscar a que em robin un moment tan especial, vull que sigui únic i inoblidable, per ell, pel Martí, pel Natxo i per mi.
Descripció del projecte. Característiques, fortaleses i diferencials.
Principalment el que volem és aconseguir finançament per a poder tenir el part que desitgem. Aquesta opció no la contempla, de moment, la Seguretat Social i per tant s'ha de fer una inversió important, ja que s'ha de contractar un equip privat de llevadores, professionals sanitaries qualificades i especialitzades en el part a casa. La nostra situació econòmica ara no ens permet fer una inversió d'aquesta envergadura i és per això que hem optat, entre d'altres motius, per iniciar aquesta campanya de micromecenatge.
D'altra banda, però, també incio aquesta campanya per tal de sensibilitzar i informar a la gent sobre aquesta alternativa de part, cada vegada més extesa en el nostre país, que és tant o més segura que un part hospitalari, així com, per suposat, molt més barata. M'agradaria que aquesta oopció fos contemplada per la sanitat pública com actualment es fa en altres països, com a la Gran Bretanya (on és l'opció recomenada pel ministeri de sanitat en embarassos de baix risc), França, Noruega, Islàndia, Dinamarca, Alemanya, Itàlia i Àustria.
Més informació sobre el part a casa: https://criatures.ara.cat/embaras_i_crianca/parir-a-casa_0_1727827211.html
OBJECTIUS CONCRETS DE LA CAMPANYA
1) Normalizar el part domiciliari. Que sigui considerat igual de vàlid que un part hospitalari.
2) Lluitar perquè l'atenció al part domiciliari sigui una opció coberta per la sanitat pública del nostre país, en igual de condicions que el part hospitalari. Que les dones puguin escollir una de les dues opcions.
3) Donar informació veraç i detallada a la gent que no conegui o no contempli la opció d'un part domiciliari.
Motivació i a qui va dirigit el projecte
Des que em vaig iniciar professionalment en el món de l'acompanyament a la maternitat, he anat tenint cada vegada més informació sobre el que són els parts respectats i respectuosos, com és d'important la manera en la que naixem i neixen els nadons, com afecta física i emocionalment tant al nadó com a la mare a mig i llarg plaç néixer d'una altra manera que no sigui la "natural", fisiològica i, en definitiva, normal. Això és el que diu l'evidència científica i en això s'ha convertit part de la meva lluita com a dona, com a mare i com a professional de la maternitat. No només lluito cada dia per a què tot això s'acompleixi en els hospitals del nostre país, si no que també lluito per a què les dones que, com jo, volen tenir els seus fills a casa, puguin fer-ho sense haver d'invertir la important quantitat de diners que suposa i així, com en altres països de la UE, que la Seguretat Social cobreixi també aquest tipus de parts. La meva manera de fer-ho és treballant cada dia al meu centre per a donar la informació i empoderar a les dones a tenir no només el part que desitgen, si no la criança que volen, i també posant-me d'exemple i servint d'inspiració a altres dones que també ho desitgin.
El projecte va dirigit a persones, sobretot a dones i a mares, que estan sensibilitzades amb el tema dels parts respectats i respectuosos, que entenen i saben que hi ha moltes maneres de parir i que volen contribuir a que aquest país cobreixi aquesta pràctica per la seguretat social. Un part a casa és molt més barat que un part hospitalari, i encara no se sap ben bé perquè la seguretat social no ho cobreix. També a professionals que es dediquen al món de la maternitat i criança respectuosa, així com a qualsevol persona, sensibilitzada amb la meva petició, que vulgui col.laborar-hi.
Experiència prèvia i equip
Fa una mica més de tres anys que vaig tenir el meu primer fill, el Martí, a l'hospital. Anava preparada i creia que informada, per un part natural. Vaig buscar un hospital amb un protcol de part respectuós i que protegís d'alguna manera el part natural. Em vaig informar, vaig fer un taller de postures per al treball de part i vaig creure que estava mentalment preparada per fer-ho. La meva experiència no va ser el que jo esperava ni va complir les meves expectatives. Vaig estar en treball de part intens moltes hores i vaig acabar demanant l'epidural. A partir d'aquí es va inciar una cadena d'intervencions que ja no vaig poder controlar. Em vaig desconnectar complemtament del meu cos i del meu fill i ell va decidir parar-se. 5 hores amb el part parat, que van acabar amb patiment fetal, uns fórceps per treure'l i la conseqüent episiotomia. Encara vaig tenir " sort". Amb la informació que tinc ara sé que en un altre hospital hagués acabat en cessària segur. També sé que no estava del tot preparada i ni molt menys informada, tot i que tenia molta més informació que la majoria de dones que pareiexen en un hospital. Entre d'altres coses, la ferida més greu que em va quedar va ser l'emocional: durant molt de temps vaig tenir la sensació que havia abandonat el meu fill en el camí més important de la seva vida. No vull que em torni a passar. Vull que el Bruc tingui el millor dels començaments, la millor benvinguda que els seus pares i el seu germà li poguem oferir. En el nostre entendre, això passa per tenir-lo en la intimat de la nostra llar, envoltats de persones en les que confiem i coneixem.
En aquest cas concret, les persones en les qui hem dipositat la nostra confiança per tal que ens acompanyin en aquest viatge són les llevadores de La Flor de la Vida Matronas, les germanes Chiara i Gaia Capese, unes grans professionals amb una llarga trajectòria no només en part domiciliaris, si no també en parts hospitalaris, que. a més, són un amor de persones. Sabem i sentim que no podem estar en millors mans.