Solia dir la meva besàvia: "A noces i a foc rogent va tota la gent". Mai vaig saber si es referia al fet que amb la xemeneia encesa a l'hivern sempre venia alguna visita a escalfar-se a casa ... o bé que al produir-se d'un incendi s'activava la solidaritat comunal per extingir-lo. Vull creure que es referia a les dues situacions, doncs ben gallega era. D'ambdues situacions parlarem en aquest article.

Es tan sorprendente como desconcertante reincidir en un error cuando creemos conocer la causa, así que tener que lamentar cada verano como las llamas devoran bosques, campos de cultivo y casas es realmente triste. Como bien nos recuerda la Fundacion Pau Acosta, el fuego es un fenómeno presente en la naturaleza y, de forma controlada, es una herramienta. Lo usamos para cocinar, calentarnos, fabricar herramientas... ¿Qué está ocurriendo en nuestros bosques para que un elemento que antes era nuestro aliado ahora sea nuestro enemigo? ¿En qué momento hemos pasado de utilizar el fuego a nuestro favor a tener que protegernos del fuego?

A la redacció de Fundació Goteo ho vam parlar i definirem tres conceptes (foc, incendi i poble). Vam voler comprendre la seva relació i vam decidir contactar amb qui pogués explicar-nos-ho. Creients fins a la medul·la en el suport mutu, vàrem tirar d'agenda i demànarem ajuda a tres col·lectius que haguessin fet campanya a la nostra plataforma: Civio, Rebrotem i Proxecto Batefogo.

Tots ells van respondre afirmativament, donant-nos una alegria, renovant la nostra fe en la comunitat i fent possible l'article que llegireu. Esperem us sembli igual d'interessant i revelador.

L'extinció d'un incendi és la resposta, però no la solució

Gairebé sempre, una sola qüestió desperta diverses preguntes i aquestes tenen múltiples respostes. Si en aquest cas l'incendi és la pregunta, podríem presentar cada un d'aquests col·lectius a través de la qüestió que van plantejar i la resposta que es van donar.

Fundació Ciutadana Civio, l'organització independent i sense ànim de lucre que vigila els poders públics, informa a tots els ciutadans i pressiona per aconseguir una transparència real i eficaç en les institucions, es preguntà: ¿són els incendis forestals una loteria inevitable? i varen respondre amb la creació del web: www.espanaenllamas.es on pots veure en un mapa els incendis forestals de 100 hectàrees o més ocorreguts entre 2001 i 2015, així com una selecció de breus notícies destacades.

Amb aquestes dades porten anys investigant i intentant respondre:

• Qui són els culpables dels incendis i què passa amb ells
• Quant es gasta en prevenció o extinció
• Si les muntanyes estan cuidades o si el seu mal estat ajuda a propagar les flames
• Si el foc s'utilitza il·legalment per requalificar el terreny
• Si es compleix la llei per prevenir incendis

Editorial Catro Ventos i Proxecto Batego qüestionaren: hi ha algun esbiaix de gènere en les decisions i tasques dutes a terme per l'extinció d'incendis? Per respondre, van decidir editar el llibre "Árbores que non arden. As Mulleres na prevenció d'incendis forestais", una publicació col·lectiva que reuneix experiències d' #activisme ✊, treball diari i recursos didàctics 📚 així com #il·lustració i #poesia per donar a conèixer el paper decisiu de les #dones en la prevenció d' #incendis i la gestió forestal ⛰al territori de #Galicia i #Portugal.

Finalment, Rebrotem interpelà: ¿com podem respondre efectivament des la solidaritat davant un incendio que treu a les famílies la seva llar, entorn i mitjà de suport? iniciant una campanya per donar resposta econòmica immediata a les víctimes i afrontar importants objectius a curt i mig termini com són:

• Reposició de mànegues de reg i canalitzacions
• Recuperació de terrenys agrícoles i la seva activitat de forma urgent
• Reducció de l'impacte per als pagesos i ramaders que viuen de les seves explotacions
• Reforestació de la zona cremada
• Divulgació de models de vida rural, així com de sostenibilitat, gestió del territori o equilibri territorial

La trobada

Fetes les presentacions, Javier, Miguel i Roger es van donar cita en videoconferència per explicar la seva experiència i saber més dels altres projectes. Algunes aportacions interessants són les que podreu llegir aquí, així com escoltar-los en tall seleccionats.

Javier (Civio): Dels 525 municipis a tot Espanya amb zones declarades d'alt risc d'incendis, només 61 disposen de plans de prevenció. En molts casos són municipis petits amb molta massa forestal i no disposen de recursos econòmics per dur a terme el pla. Moltes vegades no és fàcil identificar la propietat dels terrenys, requisit previ a qualsevol intervenció en ells. Alhora, hi ha una descoordinació entre l'administració i els agents rurals, un desconeixement de les casuístiques i problemàtiques d'aspectes claus com la despoblació rural, l'envelliment de la població, la manca de recursos ... on és molt difícil canviar dinàmiques.

Roger (Rebrotem): Molt d'acord. A la zona on visc (Ribera d'Ebre) hem vist com la massa forestal s'ha duplicat i això és un problema. La regressió del sector primari és evident ja que s'ha perdut molta de la gent que vivia de la terra: vi, oli, fruita dolça ... es paguen a preus insuficients per part de les grans distribuïdores i no és possible competir amb el producte de importació, que s'aconsegueix a un preu més barat, sent més interessant per als marges de guany de grans superfícies d'alimentació. El canvi climàtic actual agreuja la situació: clima sec, altes temperatures i forts vents són capaços de trencar la barrera de l'atmosfera, provocant una "pluja de foc" que ho arrasa tot.

Tots aquests factors (clima, despoblació i falta de plans de prevenció) són fatals. Aquí, a Catalunya, l'incendi a Ribera d'Ebre ha portat la gestió forestal al debat polític nacional. A nivell social podem fer més i ja s'estan formant ADF (Associacions de Defensa Forestal). En Rebrotem estem veient això, que era el moment de fer la crida a la ciutadania per activar la solidaritat i la consciència sobre aquesta problemàtica. Va ser així com ens vam posar en contacte amb Fundació Degoteig per iniciar la campanya de crowdfunding i aconseguir cofinançar amb la plataforma solidària aquesta recuperació, establint un mínim de 50.000 € i un òptim de 250.00 € (a data d'avui porten 84.372 €). L'objectiu a llarg termini és que administració i població recuperin aquesta vinculació de la qual parlava Javier.

Miguel (Proxecto Batefogo): Bé, el nostre projecte neix de la iniciativa conjunta de diverses persones que treballem en l'àmbit de l'educació social. La manca d'un aparell administratiu i la manca de recursos ens indicava que habí de fer alguna cosa i ens hi vam posar. Quan vam començar a investigar vam descobrir que la major part del pressupost per a combatre aquesta situació anava a parar a la neteja de massa forestal i no hi havia pràcticament res destinat a sensibilització ambiental, i el que havia estava destinat a públics que, almenys que nosaltres sabem , poc té a veure amb els incendis. Fer xerrades a escoles i instituts està bé, però potser una criatura de vuit anys no és la principal responsable dels grans incendis, almenys aquí a Galícia.

Així vam anar recopilant experiències pedagògiques, no només de l'estat espanyol sinó d'altres territoris. Partíem de dues premisses: una, que els incendis, més enllà de qüestions mediambientals o tècniques, són fonamentalment un reflex d'un problema social (que no sigui rendible l'explotació per part d'una productora o productor) i dos, que és un problema complex al que fins ara només se li proposaven solucions simples. Immediatament, quan es parla a Galícia dels incendis, es parla dels piròmans, els terroristes, les conspiracions o, per l'altra banda, es parla dels eucliptus i de l'ordenació del territori.

Per això en Proxecto Batefogo es proposa treballar estratègies d'intervenció completes. Per això vam començar a dialogar amb ajuntaments i aquí vam veure, com bé diu Roger, fins a quin punt un document estratègic de prevenció es converteix en paper mullat quan no es trasllada a la realitat. Coneixem el cas de com aquest pla de prevenció era un model de "copia i enganxa" que s'anava adoptant per complir amb la llei i que realment no tenia cap utilitat.

Va ser a través de la nostra metodologia de treball, en la qual vam crear espais de diàleg veïnals on vam veure que una de les principals peticions era parlar amb la gent del districte forestal: hi havia una manca total de comunicació amb la població i les persones encarregades de prevenció, extinció i permisos de crema controlada. Això ens va cridar molt l'atenció i va posar focus aquí on hi havia el problema.

Vam ser descobrint que la gestió de la muntanya, tant en l'àmbit de la fusta com a nivell ramader, estava protagonitzat clarament per homes, mentre que l'àmbit de la prevenció era dut a terme per dones. Va ser per això que vam llançar campanya a Goteo, per visibilitzar el paper de les dones en l'àmbit de la prevenció. A mesura que avançàvem, vam veure clarament que eren elles les que lideraven les iniciatives a nivell comunitari. Feien un paper molt important, i intersante des de la perspectiva de la innovació social, en el que és la cohesió de les comunitats i la seva capacitat de resposta davant d'un incendi, o qualsevol altra agressió que pugui rebre aquesta comunitat. Veient que aquesta situació era recurrent, vam decidir investigar si hi havia alguna cosa de bibliografia o reflexió, encara que fos en clau teòrica, sobre aquesta relació entre gènere i prevenció d'incendis. Per a la nostra sorpresa, no hi havia absolutament res.

D'aquí sorgeix obrir un espai de debat i vam contactar amb una sèrie d'autores, que no treballaven específicament aquesta àrea de prevenció, però sí una reflexió feta en clau de gènere en àmbit dispars, però molt relacionats. Aquestes reflexions queden plasmades en el llibre "arbores que non cremen" editat per Catro Ventós, que es cofinança a través de la plataforma de Goteo.

Conclusions

Per acabar amb la nostra aportació, volem subratllar un dels factors que considerem clau en aquesta situació: en aquesta # EspañaVaciada on les nostres àvies i avis sabien com aturar les flames inicials que poguessin donar-se, ara falta comunicació i recursos. Heus aquí dues de les nostres missions com a fundació, el suport a tota iniciativa que generi i enforteixi la Petjada Democràtica que permet la presa de decisió de la ciutadania en els aspectes que afecten al comú; i la cura del nostre entorn, del nostre medi ambient, fomentant dinàmiques que permetin afavorir una petjada ecològica positiva i sostenible per al planeta.

Com veiem, amb les dinàmiques actuals, es tallen les conseqüències i es deixa de banda a la gent que saben com prevenir la situació. Coneixements ancestrals que es transmetien de generació en generació, creant una economia rural robusta avui dia s'invisibilitzen. Podem donar les gràcies que sorgeixen col·lectius com aquests, i molts altres més, que fan un gran esforç de conscienciació i activisme per revitalitzar la muntanya i impulsar un canvi en positiu sobre el paisatge.

Si ja ens van semblar molt interessants les activitats que cada un d'aquests col·lectius duen a terme, el que ens va acabar de fascinar va ser l'intercanvi d'idees i parers que es va produir a continuació. És diàleg, que en la redacció anomenem afectuosament "DiáloGoteo", està disponible en el següent vídeo.

Ja podem donar gràcies que sorgeixen col·lectius com aquests, i molts altres més, que fan un gran esforç de conscienciació i activisme per revitalitzar la muntanya i impulsar un canvi en positiu sobre el paisatge.

A totes aquestes persones va dedicat aquest article, i a la meva àvia també, perquè tinguem la sensibilitat i intel·ligència de cooperar, compartir sabers i preservar la vida. I ja saps, pots començar aportant el que puguis a les seves campanyes obertes a través de Goteo.org 😉

Imatge de capçalera obra d'Stephanie Peters via StephArtist