30 mesos de gotes i reg a més de 400 projectes oberts que han triat Goteo per cofinançar-se. En termes d'impacte, podríem parlar de xifres: podríem explicar aquí que ja estem en els 2.000.000 d'euros recaptats, o que ja hem superat amb escreix els més de 50.000 usuaris registrats, on la majoria contribueixen econòmicament als projectes en campanya, amb una mitjana de, ni més ni menys, 47 euros per projecte (superior a la d'altres plataformes de crowdfunding). Però Goteo, com ja és sabut, no tracta només de xifres, de diners, vendes per avançat o d'amanides de patata.

Crowdfunding per crowdbenefits, més enllà d'una simple prevenda

Mitjançant Goteo, des dels nostres inicis treballem per definir i assentar un estàndard de finançament col·lectiu per a projectes oberts que generi, al seu torn, beneficis col·lectius. La missió de Goteo ha estat i és fomentar un model de finançament participatiu que, a més d'ajudar al llançament i desenvolupament d'iniciatives creatives i innovadores de forma independent, contribueixi a generar recursos sota llicències lliures que nodreixin la utilitat pública digital (i també l'analògica). Aquests recursos, resultat de cadascuna de les campanyes finançades amb èxit a Goteo, han estat el compromís fonamental de les persones impulsores dels projectes que han passat per la plataforma. Compromís legal, d'una banda, amb la Fundació Fuentes Abiertas, entitat gestora de Goteo, i de l'altra, col·lectiu i reputacional amb les persones i comunitats que donen suport als projectes en campanya.

L'aposta de Goteo pels retorns col·lectius, més enllà dels incentius purament individuals, es tradueix en una aposta per allò obert, comú i lliure, però també per la recerca d'un impacte social real de les iniciatives que es financen mitjançant Goteo. Com quelcom que pugui ser mesurat, avaluat, analitzat, i que passi per la replicabilitat del que es crea i per la generació de coneixements que siguin àmpliament accessibles i aportin valor a la societat.

Exemples de projectes com Infinit Loop demostren que darrere el finançament col·lectiu poden haver-hi valors com l'ecologia, el disseny obert i la inserció sòcio-laboral (imgs by Citronelastudio).

Goteo vol sumar-se a l'impuls ciutadà pel canvi, a la resposta de la societat civil davant els assumptes que els afecten i on la participació ciutadana és clau per a la salut democràtica dels estats, a les iniciatives del que ens agrada anomenar "civicmakers", aquests agents civils de canvi dins de contextos, comunitats i plataformes ciutadanes que, mitjançant tecnologies cíviques, intenten resoldre problemàtiques o millorar el benestar de la comunitat en la qual s'integren, així com augmentar la transparència de les seves administracions. En definitiva, projectes d'innovació social des de i per a la ciutadania, amb impacte tangible orientat al procomú.

Rastrejant l'impacte obert de cada projecte, cas a cas

Per això, després d'aquesta primera etapa i camí en què diversos projectes publicats han tingut temps per desenvolupar les seves iniciatives i complir les seves recompenses individuals i retorns col·lectius, hem començat el seguiment i anàlisi dels retorns que ja han estat generats pels primers projectes finançats a través Goteo. Amb la valuosa col·laboració de Victoria Anderica i Raúl Magallón, hem començat a desenvolupar un protocol de tracking o seguiment de retorns col·lectius, procés que abasta des del contacte amb l'equip promotor del projecte fins a la comprovació del compliment dels recursos i llicències que es van comprometre de forma prèvia a la publicació de la campanya.

Dels 60 primers projectes cofinançats a través de Goteo amb què hem iniciat aquest seguiment, un 90% ha complert la seva missió generant un o diversos dels retorns col·lectius plantejats en la seva campanya. No està gens malament ;) Gràcies a tots ells es comença a obrir ara un ventall de recursos digitals sota llicències que els fan susceptibles de ser copiats, reutilitzats, modificats i/o lliurement difosos, propiciant la lliure transmissió d'informació i coneixement, així com generant oportunitats per a l'aprenentatge o la innovació social.

La secció de projectes complidors a Goteo comença a ser un banc de recursos lliures un cop finalitzat el seu crowdfunding.

Alguns exemples d'interès, entre molts d'altres, serien Bookcamping, infraestructura completa de biblioteca de llibres amb llicències lliures, públicament accessible i gestionada col·lectivament; Smart Citizen, xarxa social de sensors urbans de maquinari obert connectant dades, ciutadans i coneixement; la publicació del número 2 de la revista Eclèctica, el contingut de la qual és accessible online en obert; Tutomics, tutorials sobre electrònica i maquinari disponibles en línia per a la seva consulta i en format PDF per a descàrrega; España en llamas, aplicació open source de dades obertes per a la visualització i anàlisi sobre els incendis forestals; el disc i DVD amb motiu del 1r aniversari de Fundación Robo, sota llicències Creative Commons; Infinit Loop, un embolcall tèxtil geolocalizable, el patró d'autoconfecció del qual és de disseny obert; el documental "Euroestafa" sobre els orígens de la crisi, amb 40.000 visites en menys d'un mes; KinoRaw, documentació i millores de programari per a una càmera de maquinari i codi obert, i un molt llarg etcètera de recursos i béns col·lectius accessibles ara després de ser cofinançats mitjançant la plataforma.

Suport col·lectiu per a l'emergència de noves tecnologies cíviques

En aquest sentit, constatem que cada vegada són més freqüents els exemples de moviments, comunitats i plataformes ciutadanes que construeixen aplicacions i eines, en general de programari de codi obert, que servint-se de dades públiques intenten millorar les comunitats en les quals participen i s'integren. Així, Goteo, a través dels retorns col·lectius generats, està assistint al desenvolupament de tot un ecosistema de tecnologies cíviques.

Aquestes tecnologies cíviques proposen solucions per a necessitats de la ciutadania de diferent tipus, algunes responen a qüestions de comunicació, salvar distàncies, analitzar grans bases de dades... I d'altres són noves eines que la pròpia societat civil aporta per millorar l'enteniment dels mateixos sistemes polítics i oferir noves oportunitats de participació amb l'objectiu d'integrar les institucions públiques en un nou procés deliberatiu.

Ana Trejo Pulido (2013) les integra dins del concepte de programari cívic, altres autors prefereixen parlar de "hacking cívic", establint la següent tipologia en funció de l'impacte que estan tenint a:

• la generació d'espais urbans més sostenibles
• la millora de la qualitat de vida i la salut dels seus habitants
• la qualitat dels serveis públics
• la participació de tots els seus ciutadans, la transparència i el bon govern
• els problemes d'exclusió social
• la generació de riquesa i ocupació

D'altra banda, i amb el sorgiment de nous moviments socials que usen com a eina i suport Internet, s'han anat desenvolupant plataformes i aplicacions que permeten la interacció entre molts i que busquen fer de la intel·ligència col·lectiva alguna cosa tangible i replicable. Moltes de les eines que han sorgit, en aquest sentit, volen eliminar els problemes que apareixen entre el procés deliberatiu i la presa de decisions.

Al costat de tecnologies cíviques està apareixent el concepte de crowdfunding cívic. Rodrigo Davies, del MIT Center for Civic Media, subratlla que aquest concepte fa referència a projectes de finançament col·lectiu que presten serveis a les comunitats.

Des de la cultura del procomú i l'acció col·lectiva

Aquests projectes estan units a la cultura del procomú i a una nova forma d'economia sostenible. De vegades apareixen en substitució de les funcions de l'Estat de Benestar i en altres com un complement que busca solucions a problemes comuns per a la comunitat. Les tecnologies cíviques, en aquest sentit, poden generar una nova economia solidària i col·laborativa de la qual de moment només comencem a conèixer les seves possibilitats.

D'una banda és evident la dificultat de l'administració pública per a comprendre i adaptar-se als canvis econòmics, culturals i socials; i per altra banda, l'aparició d'aquest tipus de fenòmens s'ha d'entendre com una alternativa a una administració que no entén completament el model democràtic, polític i social que s'està desenvolupant.

En aquest sentit, el crowdfunding cívic pot ser comprès com una infraestructura sociotècnica amb potencial per a un impacte en les infraestructures dels sectors públic, privat i social (Davies, 2014: 28). La importància de la crisi, unida a les noves possibilitats que ens ofereix Internet, ha fet que aquesta creació de comunitats sigui considerada un valor no monetari tan rellevant com l'econòmic per a la consecució de qualsevol projecte. És en aquest espai-xarxa on els retorns col·lectius de Goteo han de trobar la seva rellevància.

Nous desenvolupaments per accedir a recursos oberts mitjançant crowdfunding

Des de Goteo seguim aquest camí amb la inauguració d'un nou mòdul d'històries reeixides que té com a objectiu explicar les grans històries darrere de grans projectes, així com donar visibilitat als retorns generats per les campanyes segons la seva àrea d'incidència: dades obertes, periodisme, maquinari obert, makers, innovació social, programari lliure, etc.

En paral·lel, hem començat a escriure regularment articles sota la mirada "Aprenent del crowdfunding" on fem anàlisi en àrees concretes de campanyes rellevants, trucs, dades i lliçons apreses per poder inspirar a altres i convidar a properes històries reeixides, com en el cas de l'empreneduria social, el periodisme, la transparència i les dades obertes o la producció entre iguals.

Apartat per accedir als retorns col·lectius generats per cada projecte després de la seva campanya

Així mateix, per a una visió més àmplia i detallada de la riquesa generada pels projectes que s'estan cofinançant a través de Goteo, hem creat un estat "complidor", que identifica totes les iniciatives que (en el termini acordat amb la nostra Fundació) van alliberant els seus retorns col·lectius en format digital. Mitjançant aquest apartat és possible anar indagant en aquest gran "hort" de recursos i béns col·lectius, un altre aspecte diferencial de Goteo respecte a la resta de pràctiques de crowdfunding, i per al qual el nostre compromís i dedicació és igual de sòlid que en altres processos com l'assessorament de campanyes, l'acompanyament en difusió, la tramitació de pagaments i certificats de donació, el desenvolupament tecnològic...

Oberts per millorar i créixer col·laborant

Mentre treballem en noves àrees de Goteo com una tecnologia cívica més en si mateixa (codi font millorat i per mòduls en el "cloud", dades obertes de campanyes per facilitar comparatives i aprenentatge a mida, formulari simplificat per agilitzar la proposta de noves campanyes), constatant el seu interès i anàlisi creixent des de l'àmbit públic i acadèmic, volem avançar en el paradigma del crowdfunding per intentar portar-lo més enllà, i donar-li una altra volta més al concepte i les seves possibilitats (per exemple per aprendre o crear).

Implicant-nos en el seguiment i validació de retorns col·lectius després del cofinançament, aquest procés que hem iniciat amb les millores esmentades es troba encara en beta i volem anar-lo obrint, de manera que amb la complicitat de més persones i organitzacions es testin i estandarditzin noves metodologies i eines per potenciar el desenvolupament social de projectes educatius, tecnològics, ecològics, culturals, científics, emprenedors i moltes altres categories que estan encara per fusionar-se o sorgir.