Si alguna vegada has dubtat del poder de la comunitat per salvar i transformar els espais culturals, et presentem dues iniciatives que estan canviant el panorama del cinema a Espanya: CineCiutat a Mallorca i el projecte Espai Texas a Barcelona. Aquests dos projectes, impulsats per la comunitat i la participació ciutadana, estan redefinint el concepte de què pot ser un cinema.

CineCiutat és el resultat d'un moviment ciutadà que es va negar a deixar que el seu estimat cinema local, el Renoir, tancara les seves portes. Avui, aquest cinema s'autogestiona gràcies als seus socis, i ofereix molt més que pel·lícules: entre els seus programes es troben classes de cinema, laboratoris i una varietat d'esdeveniments. Els membres de CineCiutat no només tenen veu i vot en les decisions del cinema, sinó que també gaudeixen d'avantatges com 12 entrades a l'any, entrades a 4€ i descomptes en oci. L'estructura de l'organització és un model de democràcia participativa, amb una Junta Directiva triada cada dos anys per l'assemblea de socis i tres cercles de treball compostos per voluntaris membres de l'associació.

D'altra banda, a Barcelona s'està gestant un altre projecte emocionant: Espai Texas. El seu objectiu és transformar els antics cinemes Texas en un nou espai cultural que inclourà dues sales de cinema, un teatre i una àrea de bar a l'entrada. Aquesta iniciativa requereix una sèrie de renovacions i adquisicions d'equip tècnic, i s'està finançant a través d'una combinació de subvencions públiques, aportacions de capital privat i una campanya de micromecenatge a Goteo.org.

La idea d'una trobada, d'un DialoGoteo! entre aquestes dues iniciatives era tan emocionant que no vam poder contenir-nos. Imagina els intercanvis d'idees, les col·laboracions potencials i les oportunitats per aprendre les unes de les altres, amb cadascun d'aquests projectes aportant el seu propi enfocament únic per al cinema comunitari, i la possibilitat de compartir experiències i millors pràctiques és inestimable.

Així que ho vam fer i aquí us ho presentem: CineCiutat i Espai Texas com a exemples vius que les comunitats poden intervenir per salvar i transformar espais culturals. En un món on els cinemes independents s'enfronten a amenaces constants, aquests projectes són un recordatori del que es pot aconseguir quan les persones s'uneixen per una causa que els importa. Escoltem-los!

CineCiutat i Espai Texas: projectes que il·lusionen i mobilitzen

00:04 - Joan (Platoniq/Goteo): Perfecte, doncs bona tarda, Sem, bona tarda, Javi. Som aquí una tarda més amb el projecte DialoGoteos. Per aquells que encara no ho hagin vist, bàsicament el que fem és posar en comú, fer una trobada entre campanyes que hi ha hagut a Goteo, i veure què ens surt. Volem trobar els punts en comú, comentar una mica com ha estat llançar la campanya i com els hi va a l'entitat en el seu dia a dia. Potser fins i tot podem aprendre alguna cosa d'elles i aprofitar aquesta trobada. Jo començaria directament, d'una manera que em sembla que és així com més simpàtica. M'agradaria preguntar-vos com vau arribar cadascú al vostre projecte, què és el que us va il·lusionar tant com per ficar-hi les banyes, com sé que hi fiqueu els dos. No sé, podríem començar amb Javi, per exemple.

Javi (CineCiutat): Molt bé. Jo sempre dic que jo era com un gos perseguint cotxes, perquè tenia molt d'interessos i tal, i estava en un punt de la meva vida una mica estrany. En aquell moment que vaig deixar just un voluntariat, va passar tot el tema que va tancar el cinema Renoir aquí a Palma.

I bé, vaig dir mira, necessitem voluntaris, m'apunto. Necessitem gent per la Junta Directiva, idò, m'apunto. I aquí quan van començar a organitzar les coses, me'n vaig adonar que necessitàvem molta gent. I, sincerament, va ser un procés molt estrany que de sobte van dir, bé, aquest noi és jove, té temps i és més econòmic que un gerent del mercat, per tant, per al niño tonto, saps? I vaig acabar a CineCiutat.

Però és veritat que, igual que això d'un ca perseguint cotxes, CineCiutat, com que tenia totes aquestes vessants, ambientals, culturals, socials, sí que és veritat que aglutinava d'innovació tecnològica, aglutinava molt d'aquests interessos. I em va servir com un prisma, no? I era un lloc molt xulo per jugar. I aquí deu anys, per onze anys, quasi, ja, jugant.

Sem (Espai Texas): La meva història és llarga. La resumiré, perquè no tenim tot el dia, però jo vinc molt del món de la comunicació i de la gestió cultural. He estat molts anys en teatres, en companyies, amb el Polirama, amb el Victòria, amb el Mago Pop, de Dagoll Dagom, bueno, una mica ajudant i portant una miqueta tot el que m'anava arribant, no?

I bé, fa cosa d'un any i mig, l'Anna Rosa Cisquella, que és la productora executiva de Dagoll Dagom, em va dir, mira, escolta'm, la Isona Passola, que és molt amiga meva, productora de cinema, li ha arribat a les mans una possibilitat, que és la de recuperar els Cinemes Texas de Barcelona, i creiem que podria ser una bona idea que una de les sales fos un teatre. A tu t'agradaria fer-ho? O si t'agradaria sumar-te a l'aventura?

Jo sí, sí, sí, ho vaig dir que sí des del minut 1, perquè a més és una cosa que sempre m'havia vingut molt de gust, tenir un espai propi, ja no només comunicar, sinó poder-ho gestionar, poder programar, poder-hi dir la meva, i des del principi vaig dir que sí. A més, el Texas és un lloc súper emblemàtic, i és que dir que no era molt estrany.

Però bueno, sí que és veritat que en el moment en què ens va arribar la proposta, va ser a principis del 2021, perdó, del 2022, que encara estàvem una miqueta arrossegant que si Omicrons i Covid i tot, era pràcticament un suïcidi, però vam dir és igual. ens tirem de la moto i ja veurem què passa.

Fer campanya: un gran impuls al teu projecte

04:04 - Joan (Platoniq/Goteo): Doncs clar, són dues iniciatives prou diferents. Perquè una porteu ja una dècada, l'altra, tot i que és una història que ve d'enrere, doncs enceteu alguna cosa de nou. La pregunta aquesta serà, curiosa no, la resposta, que és què us va aportar fer la campanya? Perquè a més, uns vau fer la campanya, crec que fa com ja 3 anys, potser. O sigui que potser està més fresc, però m'agradaria saber, doncs, això. Com ho viviu, els que acabeu de fer la campanya? I què penseu, que en aquests 3 anys, potser ve d'aquí, ve de la campanya feta?

Sem (Espai Texas): Jo ho tinc més fresc, ho tinc superfresc. Ens ha aportat moltíssimes coses la campanya, aviam. Jo et diria, clar, com us ho explicava, que és un imatge, quasi bé, on comencem a engegar el projecte, comencem a parlar amb l'arquitecte, comencem a mirar opcions, quin finançament podem tenir a nivell públic, a nivell privat, fer el pla de negoci, ja sabeu tot el que suposo fer això, és un temps.

A més a més, quan ens va arribar la proposta, encara no teníem ni tan sols la certesa que podríem llogar l'espai perquè la propietat estava canviant. Fins que arribem a finals de març, que és quan engeguem la campanya, que va ser la primera vegada que dèiem públicament que allò anava a passar. Fins aquell moment era una cosa un secreto a voces, és que havíem anat comentant amb gent de la professió i poca cosa més, però que dèiem, bueno, anem a engegar una campanya de mecenatge, però no en tenim ni idea de quina rebuda tindrà.

Potser el Texas, pel que no ho sàpiga, feia 3 anys que estava tancat i dèiem, sí que tenim un cert olfacte que la gent s'hagués interessada i que s'hagués vinculada, hi havia la plataforma de servei amb el Texas que s'havia involucrat molt en el projecte, però era com, bueno, això tothom que treballa en cultura ho sap que fins que no poses les entrades a la venda d'una cosa, no saps si funcionarà o no funcionarà, i ens passava una mica amb això.

I quan vam anunciar-ho, vam fer la roda de premsa, vam engegar la campanya el primer dia, no ho recordo exactament, però crec que vam acabar amb uns 20.000 euros, una cosa així, en les primeres hores. Va ser un, hòstia, que sembla que això sí que té bona pinta. Nosaltres pensàvem que el nostre objectiu almenys, el meu, jo ara parlo per mi. Jo deia, bueno, més de 40.000 euros, segur que no aconseguirem. O sigui, segur que no.

La gent està en moltes coses i moltes històries, i no estarà per posar diners aquí. I la gent deia que això aniria millor. Ha sigut meravellós. Crec que ens ha ajudat òbviament amb el finançament, perquè necessitàvem. Sense aquests diners no podíem tenir endavant el projecte. No era una cosa d'aquelles de, bueno, anem a provar. Sense aquests diners no hi havia manera, era impossible.

Però, més enllà d'això, és que et genera comunitat. Això era una cosa que per a nosaltres era imprescindible. No volíem ser uns intrusos que arribessin i que ens el fessin nostre d'esquena a la gent. I aquesta complicitat que s'ha format amb la gent del barri, amb el Goteo, ha sigut espectacular. Perquè hem pogut conèixer la gent de prop, hem pogut parlar amb ells, molta gent ens ha escrit, molta gent ens ha dit coses. I bueno, anar teixint aquesta xarxa ja des del principi. Abans d'obrir, doncs bé, està molt bé.

Javi (CineCiutat): Sí, en el nostre cas, clar, nosaltres havíem xerrat amb vosaltres un parell de vegades. Vam començar sense fer una campanya de crowdfunding així, en plataforma i tal. Però és evident que, quan CineCiutat va néixer, va ser a través d'un crowdfunding. Vam crear un compte corrent d'Associació Xarxa Cinema i vam treure un correu electrònic que es deia salvemesrenoir@gmail.com. La gent va confiar en nosaltres i va començar a posar diners en aquest compte només amb una única recompensa: ser soci. Si volies, i si arribàvem a un nivell decent de socis, ho faríem. Això va ser el 2012. Hem passat per moments difícils i hem hagut de fer front a diverses adversitats. Per exemple, el 2019 vam rebre una inspecció aleatòria del departament tècnic d'un ajuntament i ens van dir que l'instal·lació elèctrica no estava en normativa i havíem de fer canvis. Però nosaltres no teníem prou diners per afrontar aquesta despesa. Va ser llavors que vam decidir posar en marxa una campanya de crowdfunding. Vam començar a construir-la a finals del 2019 i la vam llançar el 12 de febrer del 2020. Vam rebre un gran suport de la gent, que ens va sorprendre gratament. Des de Goteo vàreu ser molt generosos i ens vàreu donar opcions per decidir si volíem ampliar o no. Vam decidir seguir endavant i vam obtenir els fons necessaris per fer els canvis a les instal·lacions. El crowdfunding no només ens va proporcionar els recursos econòmics, sinó que també ens va ajudar a reconnectar amb la comunitat i descobrir nous públics.

Micromecenatge: una eina clau per a les iniciatives culturals

11:05 - Joan (Platoniq/Goteo): Què creieu que pot fer el crowdfunding per a iniciatives del món de la cultura i de creativitat?

Javi (CineCiutat): Crec que el crowdfunding és una eina clau per a aquest tipus d'iniciatives. Per una banda, permet obtenir els recursos econòmics necessaris per dur a terme els projectes. Els diners són importants per sobreviure en el dia a dia. Però, al mateix temps, el crowdfunding també ajuda a construir una comunitat al voltant del projecte. És una manera de connectar amb les persones, de generar sinergies i de descobrir nous públics. A més, el crowdfunding pot ajudar a establir una relació més profunda amb la comunitat i a donar-li un sentit de pertinença. En definitiva, el crowdfunding és una combinació de finançament i comunitat que pot donar suport i fer créixer les iniciatives culturals i creatives.

Joan (Platoniq/Goteo): Quina ha estat la vostra experiència concreta amb el crowdfunding?

Javi (CineCiutat): En el nostre cas, el crowdfunding ens ha ajudat a superar moments difícils i a continuar endavant. Ha estat una forma de captar recursos econòmics, però també ens ha permès connectar amb la comunitat i generar un sentiment de suport i implicació. A més, hem descobert nous públics i establert relacions amb col·lectius i persones que no havíem considerat abans. En resum, el crowdfunding ha tingut un impacte positiu en el nostre projecte cultural i ens ha ajudat a créixer i mantenir-nos vius.

Sem (Espai Texas):El mecenatge i el suport de la comunitat han estat conceptes clau per comunicar i explicar el que volem fer. Hem trobat en aquesta forma de finançament una manera saludable de vehicular les nostres idees i objectius. No sé com expressar-ho exactament, però el mecenatge ens ha permès transmetre el que volíem explicar i realitzar. També hem descobert moltes coses, com el Javier mencionava, que ens han estat molt útils. Una veïna del carrer del costat ens va escriure informant-nos que teníem una canonada obstruïda i no sabia com contactar amb nosaltres fins que va trobar aquesta opció. Resulta que volia dir-nos això des de fa tres anys, però no sabia amb qui parlar-ho.

Hem après històries sobre el Texas dels últims cent anys que desconeguíem completament, i això ens ha permès recuperar la memòria de l'espai. El mecenatge ens ha servit per a moltes coses, com donar vida a aquest espai i interactuar amb la gent del voltant, que era precisament el que volíem aconseguir.

Memòria Popular: Arrels i obertura

Joan (Platoniq/Goteo): És interessant com ho expliqueu. Pel que sembla, la memòria és un tema important per a vosaltres.

Sem (Espai Texas): Sí, en el nostre cas, volem reivindicar el valor de la memòria. Quan vam començar, érem com l'elefant en una botiga de porcellana. Érem onze persones en un projecte que coneixíem en certa mesura com a usuaris, però no coneixíem tots els detalls i subtilitats d'aquest espai. Durant aquesta campanya, molts veïns ens han explicat històries sobre el Texas i la seva llarga història, coses que no haguéssim sabut si no fos per això. Aquestes eren històries de la memòria popular que s'haurien perdut si no les haguéssim descobert. Em sembla una cosa fascinant, ja que ens han portat fotografies, ens han explicat que aquest lloc va ser un menjador social durant la guerra civil... Són coses que hem desenvolupat en aquesta campanya i que no hauríem conegut.

Javi (CineCiutat): Crec que la combinació del nostre projecte, centrat en l'obertura i els arrels, amb el mecenatge i el suport de la comunitat és molt útil per a qualsevol persona que ho estigui veient. Això és especial per a nosaltres, però imagino que rebre aquests correus i trucades ha de ser increïblement gratificant a nivell personal.

Joan (Platoniq/Goteo): Sens dubte, sembla una experiència enriquidora. També heu mencionat que molta gent té la concepció que el mecenatge és només per a iniciar un projecte, però sembla que no és així en el vostre cas.

Javi (CineCiutat): Exactament, nosaltres vam realitzar la campanya de micromecenatge quan ja portàvem vuit anys amb el projecte. No només es tracta de l'aspecte financer, sinó que ens va ajudar a reconectar amb la comunitat. El dia a dia pot ser difícil i, a vegades, et trobes amb obstacles que fan que les coses es complicin. La campanya va ser molt útil per a nosaltres, ja que ens va posar de nou en el mapa tant a nivell extern com intern, revitalitzant les nostres relacions amb la comunitat.

Nous temps, noves campanyes: permanents i periòdiques

17:55 - Joan (Platoniq/Goteo): Per tant, també trobo interessant que la campanya no estigui limitada a l'inici o a situacions d'emergència. Ara estem revisant el nostre enfocament i començarem a realitzar campanyes permanents, que duraran el temps necessari, i aportacions periòdiques per a donar suport continuat. Creiem que aquesta és una opció interessant. Hi ha diversos formats que podem explorar i adaptar a les necessitats del projecte. Què us semblaria rebre aportacions de tant en tant o establir un sistema de renovació de quota de sòcia, per exemple? Tot just estem començant, hi ha un parell de projectes que ja s'han ofert de manera confiada i amable. Quina utilitat li trobarieu a això? Us interessaria?

Sem (Espai Texas): De fet, quan plantejàvem les diferents etapes de la comunicació i el que faríem, sempre teníem en una primera fase el tema del Goteo, ja que necessitàvem els diners per engegar el projecte. Al principi no ho veiem factible, però sempre teníem en ment una segona fase, que és on estem ara, per no quedar-nos estancats. Hem de fer el que cal fer: captar socis, establir aquesta connexió de permanència amb el projecte, com tu dius. Ara ja has confiat en nosaltres i ens has ajudat a començar, però ara ens agradaria que fossis part del projecte de forma habitual. Per a nosaltres, el Goteo encara és una mica avançat, però quan la gent comença a veure què oferim, pot ser una eina per mantenir-ho.

Javi (CineCiutat): Crec que la paraula clau, com heu dit, és la fidelització. Pel que expliques, crec que les eines per comprendre la campanya o el Goteo, en aquest cas, com a eines disponibles per adaptar-se a les necessitats, em semblen interessants. És interessant perquè és cert que, d'una banda, un pot pensar, com aquestes persones que et van dir abans de la campanya, que és una de les coses més maques que pots fer a la teva vida i que no repetiries, perquè acaba esgotant. És molt extrem, és exactament això. Però també és cert que, després d'un temps, quan ja estàs més tranquil, veus les possibilitats i els aspectes positius de comprendre el Goteo com un servei i una connexió permanent que té recursos diferents als que tu tens només com a espai. Quan estàs en mode de micromecenatge, penses i fas màrqueting de manera diferent. Per tant, crec que obrir el ventall de la fidelització i obrir-se al barri és important.

Voluntariat: del consens al consentiment

21:45 - Joan (Platoniq/Goteo): Sabem que CineCiutat té un programa de voluntariat. Cines Texas... Ai, Cines, Espai Texas. No sé si ho han tingut en compte. De moment, Cines Teatre. Vull preguntar això, Cineciutat, que ja porta un temps, com va, quines fortaleses hi trobeu i dificultats, i per veure si Espai Texas consideraria interessant crear una xarxa.

Javi (CineCiutat): Per a nosaltres, això és un viatge, avui en dia, i donaria per una altra conversa. El tema del voluntariat és un viatge en el qual encara estem. No hem arribat a cap punt concret. Vam començar amb una horizontalitat extrema i arribem a reunions on votàvem les decisions. Jo tenia els cabells llargs i estava en millor forma, però després de tantes reunions, et pot afectar la salut. Però ens vam adonar, a través de la creació de xarxes i de la comunitat, i comptant amb persones especialitzades en el tema que la seva participació, col·laboració i voluntariat tenen vessants molt més modernes i contemporànies de participació que aquesta horizontalitat extrema. Des de 2018, hem estat implementant un sistema basat en l'holocràcia i la sociocràcia, que promou l'autogestió i, sobretot, diferencia del consens. És un sistema que funciona per consentiment. Si confio en tu i hem decidit que t'encarreguis d'això o que el vostre grup s'encarregui d'això, funcionem per consentiment. Aquí teniu el control i no hem de prendre cada decisió en grup constantment. Així, aquesta evolució del sistema de treball i combinació de personal remunerat i voluntariat ha estat un viatge molt interessant en aquesta segona part del projecte. Hem vist una millora en la relació tant amb el personal contractat com amb els voluntaris. Abans era molt difícil ser voluntari de ciutat perquè semblava que tenies tota la responsabilitat del projecte sobre els teus muscles. Hem anat evolucionant en aquest aspecte i crec que és una altra conversa completa. Ajuda tenir aquest contacte directe amb la comunitat i permetre ser un espai actiu amb una escolta activa i mecanismes de participació actius dins del vostre espai amb la comunitat. També és important estar oberts a les variables contemporànies de la participació i la gestió. Moltes vegades, en moviments assemblearis i participatius, tenim aquesta experiència personal. Venim d'una concepció molt arcaica i primigènia de la participació, que dificulta l'evolució d'un projecte. És molt interessant. A nivell de voluntariat i d'evolució, hem fet una feina important de difusió durant el temps que hem estat tancats. En el moment que vam decidir reobrir, vam parlar amb ells i els vam convidar a venir un dia. Han estat persones molt implicades en el projecte, en la mesura que han pogut, i els hem permès col·laborar perquè són voluntaris i no han de treballar. Ens han donat un cop de mà amb la difusió, cosa que ha estat molt gratificant. Incluso en el primer dia de la roda de premsa, van dir que volien treballar amb vosaltres, de franc, perquè els encanta aquest projecte. Tot això ens fa anar cohesionant i intentant fer alguna cosa lògica i amb sentit. Estem treballant en això, i l'experiència és molt interessant. Hi ha molta gent amb ganes de participar i trobar persones amb els mateixos valors per construir.. sempre diem que Cineciutat no va ser salvada pels cinèfils de Mallorca, sinó per la gent, perquè vam trobar molta gent que, com tu dius, per filosofia o pel que sigui, va voler salvar-la. Ja sigui aportant econòmicament, dedicant el seu temps o les seves habilitats, perquè compartien aquesta filosofia.

Sem (Espai Texas): Hi ha un punt més enllà dels que ens dediquem activament a la cultura, i és quin tipus de societat volem. I això és on ens trobem amb el Texas. Vols una societat on tinguis un cinema de barri, sense haver de desplaçar-te a una multisala o veure-ho a Netflix des de casa? Vols una societat on puguis crear comunitat i explicar als teus fills: "Mira, hi ha una altra manera de veure cinema, la que jo vivia quan era de la teva edat"? Quina societat vols? Hi ha molta gent que s'ha implicat en aquesta societat, ja sigui amb el seu treball, el seu temps o altres aportacions. Perquè si no hi posem feina, diners o alguna cosa, la societat que volem no existirà. Crec que això és essencial.

Censura: teixir xarxes és vital

28:17 - Joan (Platoniq/Goteo): Quan mirem cap a on estem avançant com a societat, això és el que em porta a la pregunta. Des de Platòniq i Goteo, estem preocupats per les darreres cancel·lacions per censura d'actes culturals. No sé si dins de l'entitat, amb els vostres col·legues, esteu considerant accions o aliances. Des del nostre punt de vista, l'única forma d'aturar el feixisme és en comunitat. Hem de reunir-nos, explicar-nos, ajudar-nos, teixir xarxes. Aquesta és l'única manera de solucionar aquest tipus de problemes. El problema d'un és el problema de tots. Si estan censurant una obra de teatre que parla d'un mestre republicà o una obra de teatre que parla sobre els trastorns alimentaris, ens estan censurant a tots. Si no ens ajuntem ho tenim complicat. L'associació d'actors i directors, l'associació de teatres sí que vam fer un manifest del "no a la censura" que molta gent s'ha acollit. Crec que és la forma en què hem d'anar. Nosaltres des del Texas, evidentment, casualitats de la vida, hi ha alguns d'aquests espectacles que els tenim programats al teatre. Al final serem dels que direm "Pues todo lo censurado que venga para acá, ¿no?" Però sí que, evidentment, si no fem teixit i no fem alguna cosa per evitar això, tenim un problema, està clar.

Javi (CineCiutat): Sí, crec que no cal dir gaire més, i és cada dia. Això no és una qüestió tampoc de campanya, ni no va d'un post, va de dia a dia, obrir el negoci i fer la teva feina, la nostra feina. Sempre, és que, un poc xerrant del que deiem de la societat que volem, és que nosaltres cada dia i la programació de Cineciutat i les accions amb altres entitats que fem el projecte estan basades en un codi ètic, en una visió i valors, i això ens influeix en el dia a dia. També aquesta feina de dir a dia, de no sentir por, de dir, ui, ara aquest esdeveniment no el faig perquè... El faig, sí. Si ho feia ahir, avui ho he de fer encara més, amb més convenciment, perquè sí, és que no... Jo crec que la lluita, evidentment, que les accions puntuals i grupals són crucials, però després també aquesta feina del dia a dia i que la gent vegi amb normalitat que un dimarts, qualsevol, pots anar i veure una pel·lícula de la temàtica X o Z o el que sigui, crec que això també és important, i continuar. No com si no existeixin, però actuar no com a reacció a la seva existència, sinó que es vegi que surt com a proactivitat de la teva existència, també em sembla clau, perquè això juga un paper en el subconscient col·lectiu que em sembla important.

Sem (Espai Texas): Bé, de fet qui marca el relat, al final, o te'l marquen o el marques, i crec que al final en un espai cultural és que has de marcar el relat. És així, amb les petites coses, les petites decisions del dia a dia, és com marques el teu relat, quines pel·lícules, programes, què fas o deixes de fer, en el nostre cas en el cinema i el teatre, què fem, què deixem de fer, com ho expliquem, com ho venem, ja només pel simple fet, en el nostre cas, particular, que és una cosa que no he dit, però que sí que hem deixat molt clar durant tot el procés que els Cinemes Texas seran tot cinema en català, és a dir, o bé en versió original o subtitulat o doblat en català, i el teatre, majoritàriament, perquè no tot és en català, i perquè hi ha moltes produccions en castellà que també ens semblen interessants, però que volem anar cap a aquesta línia, no? Són decisions polítiques i són decisions que s'han de mantenir el dia a dia per fer realitat del teu relat, això està clar.

La Guixeta: un espai segur

32:45 - Joan (Platoniq/Goteo): Entenc que és crear aquests espais, no? Serà crear aquests espais que al final la gent és on va, el que deia, no? El relat, no? O sigui, hi ha espais en què potser generen els més joves que encara estan conformant la seva opinió del món, no tenen experiència, és normal, han d'escoltar diferents veus, que la idea seria que això fos un viatge per tota la vida, però crear aquests espais creiem que és molt important, i per exemple, volíem comentar que estem creant, juntament amb QueSoni i Bitlab, un espai que es dirà La Guixeta, que és un Peertube, no sé si coneixeu Peertube, no? És una mena de, bé, és com el YouTube, però amb codi lliure. La idea és que sigui un espai segur on tu puguis anar a veure contingut cultural, i no et surtin anuncis de cryptobross, ni anuncis de negacionismes, ni anuncis de clar, perquè és això, no? Sembla una bajanada, però tu potser pots anar amb tota la bona fe a buscar un contingut concret que podria ser el vostre, no? A un lloc com YouTube on l'algoritme intenta girar la truita. Aleshores, estem creant aquest espai, preguntant a diversa gent, m'agradaria preguntar-vos: Què hauria de tenir aquest espai perquè trobessiu que fos interessant?

Sem (Espai Texas): Que fos ètic.

Javi (CineCiutat): Bé, jo t'anava a dir que sense anuncis de cryptobross, jo no sé si m'apuntaré, perquè és la raó principal, aquests pre-rolls que en deu segons te solucionen la vida. Crec que m'apareix crucial aquest punt de trobada, i una altra vegada sembla que estigui dient el mateix, però ara, clar, estem en una conversa que, bé, com sabeu, i ho has mencionat, no?, que en el món del cinema la traslació del consum audiovisual dins el marc digital és una conversa que està cada dia allà, no? I plataformes i tal i qual. Per tant, és un tema que tenim molt treballat, i per a mi el que és crucial és, primer, no entendre-ho com una discussió binària. Això és crucial, sinó que és complementària, i jo sóc el primer que tinc a casa meva gairebé totes les plataformes disponibles i em gasto una pasta cada mes en aquestes plataformes, perquè és com... això és complementari. Però crec que una part crucial perquè un entorn digital sigui interessant, especialment per al tipus de públic amb el qual estem parlant, és tant la capacitat de crear comunitat dins de l'espai com la curadoria dins de l'espai. Algú que et pren de la mà i et guia en aquest espai, i si tens mans que et poden ajudar dins d'aquest espai propi, no? Perquè la gran diferència per a mi ara mateix entre l'espai digital i l'espai físic, quan l'espai físic fa la seva feina, és la curadoria i l'acompanyament, no? Perquè una de les lliçons socials que penso jo que hem après de la pandèmia és que abans de la pandèmia, nosaltres pensàvem que com a usuaris el que volíem era una "caixa negra", no? Amb tot el contingut, amb un abisme infinit de contingut. Ho deixem córrer, deixem la caixa i jo deixem l'opció d'escollir tot el contingut del món, no? I quan la pandèmia gairebé ens ho va donar amb totes les plataformes, tenim una broma en la indústria que diu que el programa més vist a Netflix és la pàgina d'inici, perquè et perds en aquest abisme i passes una hora buscant la pel·lícula que vols veure i acabes veient un altre cop l'episodi de l'incendi de The Office, no? Ja no saps què fer i vols riure una estona. Per tant, crec que aquesta curadoria, traslladar aquest acompanyament que fem als espais físics a l'espai digital, és clau.

Sem (Espai Texas): És molt interessant el que comentes, perquè una cosa que molts veïns del Texas ens han dit és que "a mi el que m'agradava era anar al Texas a veure què feien", sense saber què feien, perquè confiaven en el criteri de l'espai i deien que "jo cada dimarts vaig al cinema i m'ensenyen el que sigui", i aprenies moltes més coses i veies moltes més pel·lícules que segurament no haguessis vist. Això que comentes és interessant, per a mi sembla que hi ha també una part, encara que és molt redundat, molt filosòfic o ja entraríem en un debat súper polític, però al final és de qui és el poder. És a dir, si nosaltres deixem el poder en mans de les grans corporacions com YouTube, com Netflix, etcètera, depenem de decisions que afecten el que podem o no podem consumir culturalment, ens estem privant a nosaltres mateixos. És a dir, nosaltres podem triar entre el que ens ofereixen, però si a més tenim la possibilitat de reunir-nos entre diversos i promocionar, col·locar els productes o continguts que considerem en un lloc, el poder al final el tenim nosaltres. I això, per molt que sembli una tonteria, a la llarga estem veient que no ho és, perquè els algoritmes que sempre expliquem no són tal cosa. Els algoritmes són persones que prenen decisions i decideixen que el contingut del cripto-bro o de la persona feixista que està explicant, no sé, té moltes més visualitzacions o és molt més recomanat que altres continguts culturals que podrien obrir perspectives o diversitats, que no es tenen en compte, que estan més apartats. Bé, és per donar-hi una volta, la veritat. Em sembla molt interessant.

Últimes reflexions: fer campanya és una lliçó per a tota la vida

38:40 - Joan (Platoniq/Goteo): Bé, en aquest punt, crec que ja portem mitja hora llarga, us diria si hi ha alguna cosa que considereu que us ha faltat per explicar o si voleu recomanar alguna altra entitat.

Javi (CineCiutat): No sé, però jo sí que primer de tot animo a la gent, perquè, com deia fa unes preguntes, una campanya de micromecenatge no és només per un moment concret, sigui de desesperació o de començament, sinó que està allà i és una opció. Però una cosa que sí que he vist en companys és que, com que fa una mica de por preparar la campanya o simplificar-la en dir, "ai, ja que ha funcionat per altres, jo ara poso això i la gent comença a donar diners". Crec que la feina de la campanya és principalment la feina prèvia. Ens vam passar 6 mesos preparant la campanya de micromecenatge. Clar, després, apareixen 103.000 euros. I la gent diu, "oi, com ho vau aconseguir?" I jo, bé, no ho sé, no dic... Vull dir, amb una comunitat generosa, és això. Però, és veritat, també hem de dir que hi va haver molt de treball darrere i molt de treball per aconseguir la comunitat prèvia. Vull dir, per a nosaltres va ser molt interessant parlar amb la gent col·lectius i iniciatives que ens van ajudar a tenir recompenses, per exemple, que no només les recompenses estaven vinculades a Cineciutat, sinó que estaven vinculades al barri, a tot el que l'envoltava. Per tant, donar suport a Cineciutat era donar suport a iniciatives del barri, perquè estaves donant diners a Cineciutat, però també obtenies una recompensa a una llibreria del barri.

I fer aquesta xarxa prèvia per aconseguir una planificació adequada i planificar bé la campanya i la comunicació, el màrqueting, com deies sempre... Crec que aquesta feina prèvia és molt important perquè et canvia el resultat, segons la nostra experiència i les experiències de companys que ho han viscut amb més dificultats i altres que ho han tingut com nosaltres.

Crec que la diferència estava en informar-se prèviament de què funciona en el teu àmbit, ser creatiu i fer treball prèvi d'aquesta xarxa comunitària per saber com atreure la gent i d'on atreure la gent per després fidelitzar-los i tot allò que deies al principi, de crear una comunitat posterior. Crec que aquest treball previ ja... Voltos ens heu donat molta ajuda en aquestes passes i després cercant una mica per internet, trobes coses.

Crec que aquesta part prèvia és crucial i de veritat que acabaré amb aquesta frase que em van dir fa temps i que vaig dir abans, és una de les experiències que sé que quedarà amb mi per la resta de la meva vida. És veritat que ara mateix no em plantejo una altra campanya, però és un procés irrepetible, vull dir que em portaré sempre amb mi, perquè va ser preciós i els missatges i com connectes amb la gent és una cosa que és impossible no recomanar, perquè és una experiència vital, preciosa.

Sem (Espai Texas): Totalment. El que ell comentava és que algú no hauria de plantejar-se fer una campanya sense pensar-ho amb antelació. Moltes vegades vivim en una societat immediata i tot ens condueix aquí, al sector cultural, és una cosa que tot ho hem de fer d'avui per demà, i realment el teixir comunitat, teixir xarxa i pensar en tota aquesta campanya requereix temps. El que comenta nosaltres també vam estar molts mesos abans pensant-ho, donant-li voltes, quin tipus de recompenses, anem a parlar amb les entitats... Abans de començar ja havíem fet molta feina, com ell comenta, vam fer una roda de premsa per explicar-ho, vam fer una festa popular al barri perquè la gent vingués, hem fet unes quantes sessions de portes obertes per parlar amb la gent in situ, explicar, parlar, no sé quantes vegades, resoldre tots els dubtes, un correu electrònic on anàvem responent a tothom, una sèrie d'activitats, cartells, fullets, publicitat en línia, una sèrie de coses que ens han ajudat a poder teixir i a poder ampliar el missatge que estàvem explicant. I afortunadament ha anat molt bé i és una experiència que jo també em portaré segur per tota la vida, perquè ha sigut... els primers dies la gent molt il·lusionada, molt contenta, amb la persiana oberta del Texas dient que torneu, què bé, quina il·lusió, i explicant-nos les seves històries i veient l'importància que té per molta gent que el mantinguem, doncs és segur que t'endus amb tu.

Joan (Platoniq/Goteo): Moltíssimes gràcies per la part que ens toca com a equip d'haver-vos pogut acompanyar en aquests projectes. I poc més.

Sem (Espai Texas): Moltíssimes gràcies.

Javi (CineCiutat): Gràcies.

Joan (Platoniq/Goteo): Salut.