Sir[a] és un Centre d'Atenció a Víctimes de Maltractaments i Tortura, dedicat a oferir suport terapèutic, jurídic i psicosocial. Fins avui, hem atès i acompanyat a més de 750 persones afectades directament o indirectament per vulneracions de Drets Humans. En la majoria de casos, persones que han estat supervivents d'aquestes violacions de drets en centres de detenció, en protestes, en conflictes armats o al llarg dels seus trajectes migratoris, entre d'altres escenaris.
Tot i que la tortura està prohibida pel dret internacional i ratificada pels més de 150 països signants de la “Convenció contra la tortura”, des de Sir[a] - igual que fan desenes d'organitzacions vinculades als DDHH - portem anys alertant i denunciant que es tracta d'una pràctica encara vigent, emparada per les institucions i arrelada entre els diferents estrats dels aparells securitaris al voltant del món. Tan sols en els últims 5 anys, tal com recull Amnistia Internacional, s'han denunciat casos de tortura en més de 140 països.
Davant d'aquest escenari, des del Centre Sir[a] i el Grup d'Acció Comunitària (GAC) volem seguir en peus. El nostre objectiu és continuar denunciant cada abús i cada cas de tortura, al mateix temps que continuar recolzant els processos de justícia i reparació de les persones afectades. Amb el teu suport, podrem contribuir a fer del nostre Centre un recurs sostenible i, amb això, garantir el total acompanyament psicosocial i jurídic dels nostres usuaris.
Des de Sir[a] volem seguir en peus contra els maltractaments i la tortura, tal com fem des de fa anys. L'any 2011, vam arrencar la nostra activitat com a branca clínica del Grup d'Acció Comunitària (GAC), una organització que des de fa més de 20 anys es dedica a la promoció de la Salut Mental i la defensa dels Drets Humans. Des de llavors, i després d'haver-nos constituït com una organització independent al maig de 2016, hem acompanyat a més de 750 pacients afectats per la violència política, fins a situar-nos com un grup de professionals de referència a nivell internacional.
Durant els últims anys, hem respost davant centenars de casos relacionats amb vulneracions greus de Drets Humans tant dins, com fora de l'Estat. Hem acompanyat a persones que han sofert abusos durant l'expressió de moviments socials i manifestacions; hem atès persones en moviment víctimes d'episodis de tortura durant el seu viatge migratori; i hem abordat casos relacionats amb abús policial a l'interior de les presons de l'Estat. En tots aquests escenaris, hem treballat tant en la documentació i realització de proves forenses amb les quals donar suport a les denúncies de les víctimes, com brindant l'atenció clínica necessària per a la seva rehabilitació psicològica i psiquiàtrica.
Ara, posant en valor tot el que hem caminat fins avui, estem preparats per a emprendre una nova etapa. Per això, enguany ens hem consolidat com a Centre d'Atenció a Víctimes de Maltractaments i Tortura, amb el propòsit de continuar garantint l'atenció a les persones afectades, així com la promoció de mecanismes de control, prevenció i denúncia que serveixin per a erradicar aquestes pràctiques, fins que no tinguin cabuda en cap context.
Per a aquesta fase entrant, ens hem instal·lat en un nou espai i hem ampliat el nostre equip per a poder atendre millor i a un major nombre de persones, mantenint els nostres valors i la nostra visió. En aquest sentit, Sir[a] es regeix pel principi d'atenció universal, cosa que significa que el nostre equip ofereix el seu acompanyament a les persones que el necessitin, independentment de quina sigui la seva variable sociodemogràfica, la seva situació administrativa o els seus ingressos econòmics.
Ara bé, per a seguir endavant amb aquest projecte, necessitem assegurar la nostra sostenibilitat i independència financera per a aquest curs. És per això que et convidem a donar suport contribuint a finançar el nostre treball, així com la nostra tasca de denúncia de cada abús. En definitiva, t'animem que junts, seguim en peus contra la tortura.
Continua havent-hi tortura?
La tortura no és una pràctica anacrònica ni exclusivament física ni tampoc es limita a les escenes que veiem a la televisió o al cinema. Lluny d'això, des d'un punt de vista mèdic - psicològic, la tortura s'entén com l'acció de ingflingir un patiment físic o psicològic greu sobre una persona, amb una determinada intencionalitat política, ja sigui a través de la discriminació, del càstig o de la humiliació, entre molts altres. D'aquesta manera, així com pressuposem que la tortura pot arribar a ser un mètode recurrent en escenaris de guerra, ens costa imaginar que la tortura també es manifesti de formes molt més subtils i en espais més comuns i pròxims. Com ara fronteres, centres de detenció, presons o altres espais institucionals.
A més, durant els últims anys, diversos organismes internacionals han alertat sobre els casos de tortura ingringits entre les persones migrants i refugiades. Tot i que no es compta amb xifres consolidades sobre la incidència de la tortura al món, ACNUR estima que l'han sofert entre un 5 i un 35% de les persones refugiades. Per part seva, el Fons Voluntari de Nacions Unides per a Víctimes de Tortura (UNVFVT), l'any 2017, ja advertia que dos terços dels pacients atesos per l'entitat eren persones migrants.
A propòsit d'això, Sir[a] ha documentat signes de tracte degradant i tortura en diferents espais de retenció migratòria, com ara el camp de persones refugiades de Moria, a l'illa grega de Lesbos, les estacions migratòries de Mèxic, i més recentment en la Frontera Sud espanyola. Tots, espais que provoquen una ruptura física i psíquica en les persones, perquè ataquen la seva seguretat, les seves necessitats bàsiques, la seva dignitat i fins i tot la seva capacitat per a dirigir la seva pròpia vida, doncs a l'hora d'enfrontar el seu procés de regularització o sol·licitud de Protecció Internacional, s'enfronten a l'absència d'informació i, en molts casos, a l'arbitrarietat. En suma, elements que si es combinen, encaixen perfectament amb la definició de tortura.
D'altra banda, en els quals es refereix a Espanya, cal destacar que tant el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, com el Comitè contra la Tortura, han assenyalat les dificultats per a judicialitzar i investigar les denúncies per tortures al país. Així mateix, han recomanat accions com ara l'exigència de diligències investigadores en els procediments, la realització de proves forenses basades en Protocol d'Istanbul ixí com l'aplicació de mesures de reparació mèdiques i psicològiques per a les víctimes. No obstant això, Espanya està lluny de complir amb les recomanacions. De fet, l'Estat espanyol ha estat condemnat en reiterades ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar les denúncies de tortura dins del territori.
El nostre principal objectiu és continuar contribuint en els processos de justícia i reparació de les persones víctimes de la violència política o institucional, garantint la seva atenció integral. És a dir, realitzant una acció coordinada entre entre l'equip jurídic, l'equip psicosocial, i l'equip forense, sempre prioritzant la rehabilitació i les circumstàncies del pacient.
L'equip de Sir[a] compta amb una àmplia experiència en l'acompanyament a persones que han sofert vulneracions greus de Drets Humans, maltractaments i tortura, incloent l'avaluació de casos de memòria històrica en querelles contra perpetradors.
Des de la nostra fundació, al costat del Grup d'Acció Comunitària (GAC), hem atès a més de 750 pacients, hem format part en més de 300 peritatges i hem participat en 60 litigis. Sempre, gràcies a l'esforç del nostre equip tècnic i voluntari. Com a Centre, les nostres principals línies de treball són la realització d'informes pericials, l'atenció terapèutica, l'acompanyament psicojurídic, la formació professional, així com la recerca en el camp dels Drets Humans i la Salut Mental.
El Centre d'Atenció a Víctimes de Tortura i Maltractaments està format per un equip de professionals entre els quals figuren equips mèdics, psiquiatrics, psicòlegs, comunicadors, advocades, terapeutes corporals i guaridors tradicionals. Des de Sir[a] comptem a més amb un equip de més de 20 persones al llarg del territori que col·laboren com a voluntàries. Sir[a] compta amb una seu física a Madrid i amb equips i col·laboradors a Barcelona, Bilbao i València així com xarxes en tot el territori.