ELS 800 METRES

Les fortaleses del projecte se centren en la connexió del públic amb l'atleta, dirigit específicament cap a aquells apassionats pel running que han experimentat o segurament experimentaran alguna lesió. Aquest enfocament pren rellevància especialment a causa del creixement de la comunitat de corredors en els darrers anys, influenciat per la pandèmia mundial de Covid-19.

Des de la perspectiva de l'esport, aspirem a transmetre al món els valors essencials per superar adversitats, millorar com a persones i trobar la felicitat malgrat els obstacles. El curtmetratge pretén mostrar com aprendre a conviure amb un problema i enfrontar-lo, fins i tot quan no es pugui resoldre, és una lliçó valuosa.

Amb un objectiu clar d'arribar a un ampli espectre d'audiència, busquem que el curtmetratge generi una forta identificació amb el públic. Volem que sigui una obra que convidi a la reflexió, que faci replantejar-se la vida i motivi l'espectador a aprofitar el temps i les oportunitats. A més, aspirem a brindar suport a aquells espectadors lesionats, inspirant-los a recuperar-se i a gaudir de l'esport d'una manera diferent, si no el poden practicar.

Aquest curtmetratge és la meva manera d'expressar allò que passa per la meva ment en aquest moment de la meva vida. Des de sempre he estat un apassionat de l'esport, però als 16 anys (fa 8 anys), em vaig inscriure a la mitja marató del meu poble, gairebé per casualitat, impulsat per un company, per veure qui guanyava. Soc una persona molt competitiva i vaig acceptar sense pensar-ho, malgrat mai haver corregut més de 5 quilòmetres seguits. Sorprenentment, em va anar bé i en arribar al quilòmetre 15, estava entre els primers 30 corredors. Però, en aquell moment, les meves cames van deixar de respondre i vaig haver de caminar pràcticament del quilòmetre 15 al 21. Va ser una experiència increïble d'autosuperació, de lluita contra mi mateix i de descobrir els meus límits, fins i tot amb el meu pare al meu costat convidant que em retirés si no podia més. Aquell dia em vaig enamorar de córrer, i des de llavors, la meva ment està constantment enfocada a córrer, córrer i córrer.

Fa dos mesos, una ressonància magnètica va revelar que tinc dues protrusions als discos de la columna vertebral, a la zona lumbar. Tot i que es considera una lesió "lleu", més molesta que dolorosa, és totalment incompatible amb l'impacte que implica córrer. Ja no podré tornar a córrer al mateix nivell, ni amb la mateixa freqüència, ja que hi ha el risc que el disc acabi per sortir i acabi en una hèrnia discal. Els metges m'han aconsellat canviar a un esport sense impacte, com ara la bicicleta o la natació. Canviar d'esport? Com deixes de fer allò que més t'agrada a la vida? El que et defineix i et fa feliç... deixar de córrer seria com si una gran part de mi morís.

Aquest curtmetratge busca expressar el que estic experimentant, intentant que els meus pares comprenguin la meva situació i entenguin la meva passió per córrer. A més, vull transmetre un missatge d'esperança davant les adversitats i de lluita davant els contratemps. Una mala notícia pot canviar la teva vida, però cal adaptar-se i cercar la millor solució. També vull ser capaç de transmetre, com una cosa tan simple, com fer un pas darrere l'altre, fent un petit saltet, pot fer-te feliç i contribuir a ser una millor persona. És un curtmetratge sobre l'acceptació. El protagonista podrà tornar a córrer, però ja no podrà tornar a competir.

EL DIRECTOR

Ramon ha dirigit abans dos projectes finals i nombroses pràctiques, tant d'enquadrament, de llum, de color i d'espai.
El 2022 va realitzar "Running is Life". És un curtmetratge en què volia expressar una cosa semblant a aquest, en un moment de la seva vida on també estava lesionat. Aquest any es vol redimir del seu primer projecte i expressar millor les seves inquietuds amb un equip professional, tant de fotografia com de direcció. I plasmar tot el que ha après en aquests tres anys, al curtmetratge final de carrera, que l'impulsarà a entrar al món laboral.
El 2023 va realitzar SiseT. És un projecte d'humor sobre un cineasta jove que ha de rodar un curtmetratge per a l'escola. No sap de què fer-ho i finalment decideix rodar, al bar de sempre, un curt de com fa el seu primer curt.

L'EQUIP

Director de fotografia: David Valldosera
Estudiant de segon de Direcció de Fotografia a l'ECIB. Anteriorment es va graduar en un cicle superior de Realització Audiovisual a Sant Ignasi de Sarrià. Actualment té, juntament amb un soci, una petita productora on fan treballs audiovisuals com espots publicitaris, videoclips, photoshootings...
Va ser Director de Fotografia del curtmetratge "Lysis" dirigit per Berta Pérez.

Script Supervisor: Carla Noguera
Es va graduar en un cicle superior de Producció audiovisual i d'espectacles a IFP del Grup planeta i Atresmedia. Això la va portar a estudiar direcció cinematogràfica a ECIB, on actualment cursa el darrer curs. Ha realitzat diferents projectes com Script Supervisor, sobretot en curtmetratges. El seu últim treball a destacar, un capítol pilot d'una sèrie, que està a la venta per a plataformes.

Cap de producció: Beth Pla
Estudiant de direcció cinematogràfica a ECIB, actualment cursant el darrer curs. S'ha especialitzat en ajudantia de direcció i en producció. Els seus treballs a destacar són: Cap de Producció d'un treball de final de grau (TFG) de la carrera de Comunicació Audiovisual, Alois, de Carla Torres. Cap de Producció d'un curtmetratge de màster d'ESCAC, "Torna a casa", d'Ignacio Fernández. Diversos caps de producció de petits curtmetratges d'ECIB i una ajudantia de producció d'un capítol pilot d'una sèrie, que està en venda per a plataformes.