Vivim a una societat de consum i ens despreocupem completament de la sort dels nostres objectes d’ús diari un cop aquests han acabat la seva vida útil. Cada ciutadà espanyol produeix de mitja quasi 450 Kg de brossa anualment, reciclant menys del 30%. La brossa que produïm no la volem ni olorar ni veure. Però, què passa quant aquesta brossa arriba al mar? Quines són les conseqüències per a la fauna i flora marines? Quines són les conseqüències i riscos per aquella persona que va deixar aquella cullera de plàstic a la platja fa 10 anys?
HONDAR 2050 és un projecte de triple acció. La primera acció és la realització d’un documental sobre el problema de la brossa marina en relació amb la costa d’Euskadi, per Cesare Maglioni. Amb aquest documental veiem el que no volem veure, a través dels ulls de l’artista Carlos Arrola i la seva cerca de respostes. En segon lloc, al llarg de la història narrada, Carlos realitza una sèrie d’obres d’art amb els residus trobats a la mar o la costa. Ens costa prendre consciència del problema però a través d’aquestes obres crítiques la nostra petjada ambiental es torna visible. Aquestes peces es mostraran a una exposició a la ‘Fundación Cristina Enea de Donostia’. L’última acció consta d’un fòrum de debat i intercanvi ciutadà sobre el problema de la brossa marina. Aquesta trobada tindrà lloc el dia de l’estrena del documental a l’AQUARIUM de Donostia.
Descripció del projecte. Característiques, fortaleses i diferencials.
HONDAR 2050 és un projecte de triple acció.
Cesare Maglioni realitza un documental sobre el problema de la brossa marina en relació amb la costa d’Euskadi. Al documental coneixem l’artista i surfista Carlos Arrola, que no entén d’on venen els residus que es troba a la platja quan hi va a surfejar. Prova de trobar respostes al problema i ens embarquem amb ell a un viatge de descobriment, recorrent la costa Basca amb l’associació Mater Museoa i amb associacions com Surfrider Europe i Kosta Blue. Entrevistant experts del sector marí i de la protecció mediambiental. Per què i com la brossa arriba al mar? I per què ens costa tant voler veure la realitat de les coses? Així deixem la ciència exacte del medi ambient per endinsar-nos a la ciència no tant exacte de la psicologia social. Analitzarem aquests comportaments humans que són tan habituals i que ens fan deixar aquesta petjada indeleble sobre el nostre sensible ecosistema. Al llarg d’aquest viatge trobem també dones i homes que han fet el pas pel canvi i empenten d’altres, persones que ens mostren el camí i treballen per remeiar el problema. En Carlos ens fa descobrir que hi ha alguna cosa que pot fer cadascú, a la seva escala, per no només ajudar a millorar el problema, sinó també per involucrar altres persones al canvi de comportament.
La segona acció és la creació artística a partir de residus trobats a la mar o la costa, per Carlos Arrola Marés. Al llarg del recorregut del documental, Carlos va acumulant trossos de plàstic i brosses trobades a les platges i roques de la costa. Quan surt de l’aigua després de fer surf recull també plàstics que s’emporta a casa, d’aquesta manera, sense adonar-se’n, comença a treballar a la realització d’una sèrie d’obres d’art que evidencien el problema i ens fan reflexionar sobre el consum, les costums, la globalització i l’utilitarisme de la nostra societat postmoderna. Poc a poc les estructures creixen, barrejant materials que provenen de tot el món i que tenen el tret comú de finalitzar el seu viatge a la costa Basca. Aquestes petjades medi ambientals, indelebles i relativament invisibles que l'ésser humà deixa són ara obres d’art, un bé visible. Aquest conjunt d’obres es mostrarà a la ‘Fundación Cristina Enea’.
Com tercera acció s’animarà a un fòrum de debat a on la ciutadania pugui expressar la seva opinió, inquietuds, i dubtes. Un fòrum a on intervindran experts, activistes, voluntaris i ciutadans tots junts, per a debatre sobre aquest problema, donar informació i sobretot proposar-ne solucions. Aquesta trobada tindrà lloc el dia de l’estrena del documental a l’AQUARIUM de Donostia. Desprès d’una hora d’intercanvi, totes les propostes resultants es dividiran per temes a una pissarra. Les més recurrents i comuns es guardaran per escriure una carta a les associacions que ja treballen a aquesta àrea i a les institucions públiques pertinents.
Motivació i a qui va dirigit el projecte
L’home necessita un medi ambient i una naturalesa sanes per viure. El problema es greu i la societat de demà, construïda pels nens i joves d’avui, haurà de tenir cura del medi ambient molt més del que hem estat capaços nosaltres mateixos.
El problema de la brossa marina és un problema conegut avui en dia, tot i que poques entitats es preocupen de l’origen real del problema, que s’investiga a través de la psicologia social. Aquest projecte no només abasta aquesta investigació sinó que proposa solucions i un espai per a la participació ciutadana. L’enfoc del documental es peculiar, es tracte el tema des del punt de vista íntim de l’artista. Que al llarg de la història narrada va creant una sèrie d’obres, transformant i donant un nou significat a les deixalles de la nostra societat. Ens costa prendre consciència del problema perquè després de que hagin passat els serveis de neteja a la platja la brossa no es veu. Però a les obres de Carlos, davant els nostres ulls, la nostra petjada ambiental pren una forma i mida ben visible i real.
Hondar 2050 es dirigeix a un públic sensible. Persones joves relacionades amb el mar, el medi ambient i l’art. Joves però també adults i nens, ja que aquest últims són els adults de demà, per aquesta raó, els nens i adolescents seran el centre de la nostra campanya de sensibilització i difusió.
El punt de vista personal i artístic de Carlos, la participació ciutadana al fòrum i la història documentada diferencien aquest projecte d’un simple i ‘passiu’ document audiovisual clàssic, proposant a l’espectador a ‘participar’, ‘parlar’ i ‘actuar’ pel canvi. Tenen un component educatiu i un missatge crític que fa una crida a l’acció. El públic aconseguirà comprendre que per canviar la situació, el més difícil, però també el més necessari, és el canvi que té lloc a dins de nosaltres mateixos, dins de cadascú, al nivell més profund.
Objectius
Davant del problema de la brossa marina, que de llarg afecta també a la costa Basca, són necessàries accions de sensibilització a la ciutadania, per adoptar una consciència i un canvi de comportament. L’objectiu últim d’aquest projecte és llavors sensibilitzar davant aquest problema comú.
Des d’aquesta perspectiva, resulta llavors natural que el nostre projecte es realitzi de forma col·lectiva. La campanya de crowdfunding no només serveix per a recaptar el pressupost necessari per poder realitzar el projecte, sinó que és part integrant del procés de sensibilització de la ciutadania: a través de la campanya es dóna a conèixer el projecte mentre que al mateix temps es sensibilitza al problema de la brossa marina.
El gest de suport econòmic és el primer petit pas del ciutadà cap a la solució del problema, ja que inclou tres aspectes fonamentals: l'interès, el prendre part activa i el compartir. El suport econòmic es indispensable per a la realització del projecte de manera professional: s’ajuda la producció d’un documental, l’elaboració d’una sèrie d’obres d’art i la realització d’un fòrum de debat ciutadà. Al mateix temps l’interès demostrat i l’acció de compartir de cada persona es tradueixen a una veu més per a difondre el projecte, per assolir un públic més ampli, en fi, per aconseguir un impacte més gran.
Experiència prèvia i equip
L’equip està compost per l’italià Cesare Maglioni, realitzador audiovisual i resident a Donostia, i Carlos Arrola, humanista i artista bilbaí.
Cesare Maglioni
Després de diversos anys treballant com enginyer, al 2016 Cesare comença a dedicar-se seriosament al audiovisual, co-dirigint i gravant el migmetratge documental ‘Ceux Qui Nous Nourrissen’ (Suïssa, 2016) que aquest any s’ha projectat també al ‘Festival du Film Vert’. Sempre al 2016, realitza un curtmetratge documental sobre els pesticides ‘Pesticides, le point de vue des agriculteurs’ (Suïssa, 2016) i el curtmetratge de ficció ‘ La voz de César’ (Espanya, 2016) que ha arribat al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, Madrid, Nova York i Paris. Entre altres, participa en projectes com ‘Big Dance’ (Enara Tejadas, Espanya, 2016) i ‘Tarde Para el Recreo’ (Pablo Malo, España, 2016). Al 2017 comença una sèrie de curtmetratges documentals sobre el canvi socio-comportamental, en línia amb la coneguda pel·lícula ‘Tomorrow’ de Cyril Dion i Mélanie Laurent, que es titula ‘Héros ordinaires’ (Suïssa, 2017) i segueix amb els curtmetratges documentals ‘El Olor de las Emociones’ (Espanya, 2017) i ‘Pura Ficción’ (Espanya, en producció).
Carlos Arrola Marés
Carlos va néixer a Bilbao al 1982. Es va llicenciar en Humanitats i Empresa a la Universitat de Deusto a la Facultat de Donostia i posteriorment es va instal·lar a Londres durant tres anys per completar la seva formació artística diplomant-se al Blake College 2 anys consecutius i participant a les seves primeres exposicions col·lectives a Shoreditch.
Va tornar a Bilbao al 2008 per crear Critical T-Shirts, una marca de peces exclusives, edicions limitades dissenyades per artistes. A aquesta etapa va produir tant samarretes i obra com exposicions a diferents ciutats per relacionar l’empresa directament amb l’art. A partir de 2012 va començar a centrar-se a la creació artística i alguns treballs de freelance com a dissenyador gràfic, coordinador i gestor d’esdeveniments culturals. A l’actualitat Carlos experimenta un procés de reinserció a l’escena d’art a nivell tècnic, social i sistèmic. Als últims anys, el reciclatge ha estat el punt de connexió amb l’associació Kosta Blue, creant i liderant iniciatives de recollides de residus marins participatives i creació artística partint de materials que evidencien un problema global.