El documental "La pell en la terra" és una peça audiovisual de 24 minuts de duració, filmat de forma intermitent durant un any: d'octubre de 2019 a novembre de 2020.
El documental segueix el dia a dia de Vicent Martí, Premi Nacional d'Agricultura Ecològica 2006 i una figura clau en l'horta valenciana. Vicent utilitza les mateixes tècniques i mecanismes que va aprendre del seu avi; no utilitza màquines ni productes químics, empra l'aladre animal i el conreu a mà. El documental l'acompanya en la seua tasca, replega les seues reflexions, els seus records d'infància i la seua filosofia de vida. El món de Vicent pareix estar destinat a la desaparició a causa de la velocitat de la vida urbana i global. Però mentrestant, cada dia ix a treballar una mica abans de l'amanèixer a la seua alqueria d'Alboraia.
A més de Vicent podem conéixer una mica més a Laia Climent, una filòloga, investigadora a la universitat i editora literària que va deixar el món dels despatxos per la llibertat de treballar la terra. I també de Miguel M. Utuy, agricultor provinent de Guatemala, que viu i treballa a l'alqueria de Vicent.
El documental està en fase de postproducció i és un projecte personal de Guille Porcar, produït i codirigit junt amb Raul Lorite, amb la col·laboració tècnica i material de Naniwa Films.
Necessitem la vostra ajuda amb els següents aspectes:
- Mescla i edició de so.
- Etalonatge i correcció de color.
- Traducció i subtitulat al castellà, anglés i francés.
- Disseny gràfic i cartelleria.
- Distribució del documental a través plataformes digitals per festivals nacionals e internacionals.
- Allotjament del documental en Vimeo Pro.
- Sistemes d'emmagatzematge extra i conversió a DCP si algun festival així ho exigeix.
El nostre objectiu al llançar la campanya de crowdfunding és aconseguir finançar la distribució i els costos associats a l'enviament del documental a festivals de cine nacional i internacionals, seguint una estratègia optimitzada i eficient. A l´hora volíem recuperar una part de la inversió personal d'una part del documental, que ha estat totalment autofinançat. Ens plantejarem quines recompenses podríem oferir i teníem molt clar que volíem fugir del merchandising i dels objectes materials derivats, que moltes voltes són oblidats a un armari i generen deixalles. La intenció és, per tant, deixar de banda les xapes, samarretes, borses de tela, clauers i derivats.
Que podríem oferir als nostres col·laboradors més enllà del visionament del documental i el nostre agraïment en els crèdits? Se'ns va ocórrer que el documental podia convertir-se en una eina per a col·laborar en campanyes de conscienciació i acció de l'ecologisme al País Valencià. Després de reunir-se amb els responsables de les organitzacions ecologistes més importants del País Valencià, arribarem a la conclusió que totes conflueixen en un projecte ecologista comú: la Comissió Ciutat-Port.
La nostra idea és que el 40% de les aportacions netes al nostre projecte (descomptades comissions de Goteo, del banc i tributs públics) anaren destinades a finançar la Comissió Ciutat-Port encarregada de lluitar, en diversos fronts, contra l'ampliació del Port de València. En comptes de regalar coses materials ens pareix de major utilitat i necessitat, i així ens ho han fet saber les associacions que ens donen suport, poder finançar aquesta urgent acció de l'ecologisme valencià. L'ecosistema del Parc Natural de l'Albufera està en perill i recaptar diners per a la seua protecció i defensa és determinant.
La Campanya conscienciació Comissió Ciutat-Port, va destinada a la societat valenciana, entenem fonamental que les persones que habiten València, àrea metropolitana i els seus ecosistemes siguen conscients del que significa una nova ampliació del Port.
No a l'ampliació del Port de València: Benefici per alguns, perjudicis per a totes.
La campanya consistirà a conscienciar sobre les nefastes conseqüències de l'ampliació del Port de València des de tots els mitjans al nostre abast:
-Disseny d'una pàgina web per tal de dinamitzar la nostra campanya a través de les xarxes socials. Programant una campanya viral mitjançant Instagram, Twitter i facebook.
-Campanya de publicitat als mitjans de comunicació El País i Levante EMV explicant que és la Comissió Ciutat-Port, qui la conformem i quin és el nostre objectiu.
-Elaboració de materials audiovisuals divulgatius, per a les campanyes de conscienciació a les xarxes socials, sobre les nefastes conseqüències de l'ampliació del Port.
-Organització d'un cicle de conferències promogudes per la Comissió Ciutat-Port junt amb la Universitat de València per tal que la ciutadania puga escoltar de primera mà les opinions dels experts sobre les conseqüències de l'ampliació del Port de València.
-Filmació, edició i streaming del cicle de conferències per a tota aquella persona que no puga assistir presencialment a les conferències, les quals es penjaran a la web de la Comissió Ciutat-Port.
-Actes reivindicatius i de pedagogia, performances i bicifestació a punts emblemàtics dels barris de la ciutat a fi de fer partícips i arribar al major nombre de veïns possible.
L’ampliació del port és una operació on gastarem ingents quantitats de diners públics amb el resultat de contaminar més l’aire, quedar-nos sense platges, destruir horta, posar en perill el parc natural de l’Albufera i determinar el model de ciutat per als pròxims 100 anys sense un debat informat.
El més coherent amb la nostra situació financera i el benestar de les persones que vivim a l’àrea metropolitana seria parar i fer enrere, ara que encara som a temps. Errors passats no poden avalar errors més grans en el futur.
Cal parar i impulsar el model de ciutat i de comarca que volem i que necessitem en un escenari d’emergència climàtica. Un model que proporcione benestar i activitat econòmica amb externalitats positives.
Per això demanem una reassignació de les inversions públiques previstes per a l'ampliació del Port cap a altres sectors necessitats i urgents, que tindran, sens dubte, clars efectes positius sobre l'economia, el medi ambient i la cohesió social: qüestions com la millora de la xarxa de rodalies, el transport metropolità,
l’adaptació de ciutats i pobles a l’emergència climàtica, la rehabilitació d’habitatges, l’educació, els recursos dedicats a la investigació, etc.
Tots aquests, sectors que creen treball de qualitat, estable i arrelat al
territori.
Fem per això una crida als responsables del territori en el nostre país, president de la generalitat Ximo Puig, el conseller de territori Arcadi España i l’alcalde de València Joan Ribó, perquè prenguen una posició decidida a favor de l’interés general de la ciutadania i no d’interessos particulars d’empreses privades.
"La pell en la terra" començà a filmar-se a octubre de 2019 sense una idea preconcebuda, sense guió, tan sols observant el treball diari de Vicent, Laia i Miguel. D'aquesta contemplació va nàixer el sentiment de voler rodar una peça audiovisual, teníem la impressió de ser testimonis d'un temps que estava en perill d'extinció, d'una forma d'entendre el treball, i també la vida, que corre seriosos riscos de desaparèixer. L'alquería de Vicent està entrebesada, per l'autovia d'una banda, i per la via del ferrocarril de l'altra. L'espai de conreu i vida que queda en mig, l'horta, és un espai de resistència. Tal volta un oasi.
El documental ens obri una finestra a l'horta valenciana des de l'agricultura tradicional. Cuidar la terra, els ecosistemes, les persones i els animals esdevé un acte revolucionari. No acceptar les lleis de l'agricultura química i intensiva ni les lleis del mercat és possible.
Aquest projecte va dirigit a totes aquelles persones preocupades pel futur del nostre territori, per l'alimentació sostenible i per la salut en el sentit holístic del terme. Per una forma de treball i consum on prime la relació de confiança i de proximitat. També per a tots aquells que gaudeixen de la cultura i el cinema popular, a ràs de terra, junt amb les persones, sense artificis i des de la humilitat.
Guillem Porcar Herraiz
Nascut a València en 1985, llicenciat en comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València, Màster de Professorat en Educació Secundària a Florida Universitària. Al llarg de la meua carrera professional sempre he estat vinculat a iniciatives que intentaren donar un tomb a l'statu quo econòmic i que em pogueren fer créixer personalment. Amb la realització del documental "Soc perquè som" (2019) junt amb Naniwa Films em vaig aproximar a l’educació com eina i via de transformació social i d’empoderament com a individu des del col·lectiu. Aquest documental ha participat en festivals d'Espanya, Colombia i Argentina. "La pell en la terra" (2021) és el meu darrer treball audiovisual.
Raúl Lorite
Nascut a València en 1985. Llicenciat en Com. Audiovisual per la UPV en 2008. Va realitzar el seu primer curtmetratge a 2006, per a un taller amb Victor Erice. A 2012 dirigeix "Claudia a través del cristal", curtmetratge seleccionat per l'IVAC per al seu catàleg "Curts 2012". A 2019 co-dirigeix el seu primer llargmetratge, el documental "Soc perquè som i dirigeix el curtmetratge "Fuggiro Tanto Amore", seleccionat i premiat en més de 25 festivals nacionals i internacionals.
Vicent Martí
Nascut a València en 1953, és un agricultor valencià, membre de la plataforma Per l'Horta. Va començar en l'agricultura amb dèsset o dihuit anys, primer els caps de setmana mentre treballava a altres ocupacions, i des de 1981 a temps complet a unes terres arrendades a l'Horta de Campanar. Encara que inicialment cultivara amb l'ajut de pesticides i altres productes químics, prompte abandona eixes pràctiques, convertint-se en un dels pioners de l'agricultura ecològica al País Valencià, a partir de la reivindicació dels coneixements i maneres de cultivar tradicionals de l'agricultura valenciana. En 2006 va guanyar el Premi Nacional d'Agricultura, pel seu treball en l'agricultura ecològica.
Laia Climent i Raga
Nascuda a València en 1971, és doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Francesa i professora de Català a la Universitat Jaume I de Castelló. És especialista en literatura de dones i ha publicat diversos articles sobre el tema en revistes tals com URC, Reduccions o Rels i en diversos llibres col·lectius.
Canal 
