Les Llàgrimes de Sant Llorenç

Aquesta obra de teatre parteix de la llegenda i la mitologia catalanes, relats que, en temps antics, van servir per donar sentit a allò que no es podia explicar, tot poetitzant la història de la nostra terra. Sovint impregnades d’un component de control com és la por, aquestes narracions van transmetre valors com el bé, el mal i la norma social, i ho van fer en forma de rondalla, al voltant d’un foc encès. La invenció de criatures fantàstiques i fenòmens sobrenaturals ha mantingut l’atenció dels més petits i ha contribuït a crear civilitzacions supersticioses, que amb el temps han acabat demonitzant-les.

Amb aquesta obra volem recuperar aquelles històries i éssers mítics que han teixit la nostra identitat col·lectiva, per fer-los dialogar amb personatges del present i explorar-ne la seva mirada i el seu passat.

La peça ens convida a seguir el viatge de la Lali, una jove que arriba a un poble enclavat dins del bosc, arrossegant un trauma del passat i a la recerca de respostes. En topar amb les criatures fantàstiques, haurà d’afrontar la diferència, superar els prejudicis i posar fi a una guerra ancestral entre les dues espècies. El seu recorregut trenca amb el trauma generacional, que alimenta l’odi envers allò que és desconegut, en un relat que també incorpora un rerefons anticolonialista. Alhora, haurà d’acceptar la transformació de l'entron i enfrontar-se al dol, aprenent a deixar anar allò que va ser.

L’obra es desplega dins una atmosfera que combina el to grotesc el místic, i es construeix sobretot a través de l’art escènic de la màscara. Cada criatura fantàstica és definida per la màscara i indumentària que la identifica, i aquesta esdevé una eina per assolir la màxima expressió corporal.

L’escenografia material es combina amb projeccions per construir una atmosfera de caire gairebé ritual. Treballem amb projeccions de vídeo sobre llençols i superfícies escenogràfiques, per ampliar els límits visuals de l’espai. El so, inspirat en sons de la natura, és un altre element clau, que permet a l'espectador submergir-se per complet dins la història.

Aquest projecte neix, d’una banda, de les nostres ganes de crear una obra de teatre. Tot i provenir d’estudis d’audiovisuals, cadascuna per motius diferents, vam considerar que ens interessava explorar el llenguatge de les arts escèniques i en viu, i barrejar-lo amb el món multimèdia. D’aquesta manera, ens endinsem en un àmbit que no ens és tan familiar com el del teatre i el combinem amb un que hem estudiat i analitzat a fons, el de la imatge i el so.

D’altra banda, volíem explorar una temàtica poc tractada: la llegenda catalana. Hem volgut investigar les diferents criatures fantàstiques de la mitologia catalana, entendre quina podria haver estat la seva història i la seva versió dels fets, en contraposició a la demonització que sovint han patit. Creiem que portar aquests éssers a l’escenari i donar-los la importància que han tingut en la conformació de la nostra cultura popular és important.

Aquest projecte s’adreça a tots els públics, especialment a aquells interessats en la cultura llegendària de les nostres terres. Però també a qui cregui que no l’interessa, perquè aquesta és només l’excusa per tractar temàtiques universals com el dol, l’amor i la família.

La Rosa Roy, Irantzu Goñi, Clàudia Caparrós i Julia Alía som quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de l'UPF, que pels nostres perfils i interessos ens complementem per crear un bon equip per aquest projecte.

La Rosa Roy més enfocada al món de l'escriptura i el guió, ha desenvolupat part del seu recorregut a Ciutat de Mèxic, on el seu projecte col·lectiu Contrafactual va rebre una menció honorífica al Festival de curtmetratges del TEC Monterrey 2023. Paral·lelament, ha col·laborat en diversos curtmetratges com a membre de l’equip de fotografia i ha treballat al programa Info K de 3cat. Actualment, forma part de la companyia teatral terrassenca Trakas, on combina la interpretació amb el guionatge.

La Irantzu Goñi, navarrenca establerta a Barcelona des de fa quatre anys, té una habilitat especial per la direcció d’art. Amb talent pel dibuix, l’escenografia i el vestuari, ha format part de diversos rodatges en els equips d’art i producció, i fins i tot ha fet alguna incursió davant la càmera. El seu curtmetratge col·lectiu Vestigi (2023) va ser seleccionat a la secció Nous Talents del BCN Film Fest 2024, confirmant la seva aposta per la creativitat visual amb caràcter i sensibilitat.

La Clàudia Caparrós, amb molt interès per la producció teatral i la gestió cultural, actualment treballa a l'equip de comunicació de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació. Amb interès també pel món audiovisual, ha creat peces per exposicions d'art visual a la Galeria de l'UPF, i ha format part del curtmetratge Si pogués sostenir-me com ho fan els arbres (2023); projecte que va anar al Festival de San Sebastián 2023 i al **Festival Internacional de Cine de la UNAM 2024.

La Júlia Alía, fascinada tant per la càmera com per l'escriptura, es mou entre el guió i la narració amb una mirada creativa i sensible. Ha estat premiada en diversos concursos de relats, tant nacionals com internacionals, com Hellín Dos Patrimonios o Cartas de Amor “Villa de Bolaños” (2021), i ha publicat el conte a l'antologia La casa de los sueños rotos (2023). Paral·lelament, també explora el món del cinema, en què el seu curt col·lectiu Vestigis (2024) va ser guardonat amb el 3r premi al Patrofest.