En llegir per primera vegada el llibre de Pedro una de les primeres coses que criden l'atenció és el veure que Refugiats permanents no és un llibre més sobre el conflicte sahrauí. Hi ha una àmplia bibliografia que narra amb gran detall la història del conflicte, aportant una gran quantitat de documents que donen suport a la versió de ser un conflicte injust i totalment immerescut. Aquest llibre no s'atura en els fets històrics més que el just per ajudar el lector a contextualitzar la situació actual en funció dels fets passats.
El que realment aporta el llibre que està a punt de sortir a la llum és un conjunt de preguntes -moltes d'elles sense una única resposta- mitjançant les quals es mou el lector a fer una reflexió sobre quines opcions té el poble sahrauí per fer front al seu futur.
Així, a la pàgina 8 Pere ofereix una inestimable oportunitat per a la reflexió:
> En el text que segueix apareix una societat sahrauí que ha estat excessiu temps detinguda i esperant (sotmesa a unes condicions vitals molt dures), però que està començant a transformar-se. Es perceben només els primers passos, però són passos ferms que van encaminats amb decisió al futur ... Amb la informació que s'ofereix aquí, els forans podrem aixecar un croquis mental de la situació social dels sahrauís a l'actualitat; ells, per la seva banda, podran reflexionar sobre les imatges que el seu poble i la seva vida ofereixen a qui els observen... Pot ser una oportunitat per refermar-se en el que són i també una ocasió per analitzar críticament certs trets propis que la proximitat cultural els difumina.
Després de quaranta anys d'estancament el poble sahrauí està obligat a afrontar el canvi generacional amb altres premisses, amb altres condicionants. Sense oblidar mai la necessitat de lluitar per aconseguir la restitució de la seva terra al legítim propietari, és urgent oferir als joves alternatives que resultin prou motivadores per mantenir-se en aquesta lluita i no caure en el desànim.