Recordes l'embassament de Valdecanyes, a Càceres, pràcticament buit després que Iberdrola decidís turbinar aigua per produir energia? O aquell vídeo que demostrava com l'extrema dreta campava sense fre dins una caserna de l'Exèrcit? Recordes en quin mitjà vas llegir per primera vegada informacions diàriament sobre canvi climàtic, sobre crisi climàtica? O quin diari va parlar a la portada de la cort d'empresaris de l'Ibex35 del futur Felip VI quan l'habitual era referir-se al príncep amb l'apel·latiu de "El Preparat"? Són exemples de notícies i cobertures avançades per La Marea de les quals després se'n van fer ressò els grans mitjans de comunicació.
Quan encara no es parlava en la política de racionalitzar el temps laboral, vam analitzar a La Marea les lògiques productivistes que ens porten a viure sense aire, en precari, sense cura, sense mirar-nos a nosaltres mateixes. L'Espanya buidada (d'aigua), el dossier d'aquest estiu sobre la sequera, o el de l'any anterior sobre la climatització –Poder viure sense aire (condicionat)– són altres exemples d'aquest periodisme reposat pel que treballem, sempre amb perspectiva de gènere i de classe. O l'especial sobre extrema dreta**, cap al 2016, quan tot l'arc polític deia que "Espanya era diferent", que aquí no arribarien els Trumps, ni els Le Pens, ni els Farages…
Hem parlat de com es fa ciència en aquest país, dels privilegis de classe, de la mercantilització de l'educació i de la sanitat, de què passa abans i després d'un feminicidi, quines mesures preventives es van prendre o no i quines mesures posteriors van adoptar perquè no es tornés a repetir…
Hem estat a Lesbos i en la destrucció de Lesbos. Vam estar al campament de la vergonya, a Arguineguín (Illes Canàries). Hem estat a Iraq. Hem estat a Nova York, a Detroit, mirant altres mons mentre el món explicava paperetes. Hem narrat la guerra d'Ucraïna des d'aquests altres prismes. Hem estat, també durant mesos, en un bloc de Sevilla, explicant com es vivia tancat en un tercer sense ascensor quan ningú sabia què era un confinament.
És probable que recordis igualment portades mítiques de la nostra revista en paper: Florentino Pérez (El Puto Amo), Felipe González (L'aconseguidor), José María Aznar (i els desacomplexats) o Juan Carlos I (lidera el desembarcament de comissionistes al Golf Pèrsic).
Al desembre farem deu anys i volem continuar complint més. És a dir, volem continuar posant el focus on no se sol posar, volem continuar fent aquest periodisme pel qual un dia vàrem decidir fer-nos periodistes. Això nostre és de veritat. Però també és de veritat allò nostre, allò que tenim amb tu. Ja ens coneixes des de fa temps i allà segueixes, donant-nos suport i ajudant-nos a crear un mitjà que és nostre, i no de grans poders econòmics; La Marea és dels seus treballadors i treballadores, i dels lectors i lectores que ens seguiu habitualment.
Descripció del projecte. Característiques, fortaleses i diferencials.
Un altre crowdfunding? Potser et facis aquesta pregunta. A la redacció de La Marea també ho hem fet. I admetem que dubtem molt abans de llançar-ho. Però alguna cosa sí que tenim clara des que vam néixer el 2012, i és que per finançar el nostre mitjà podríem haver recorregut a:
- El suport del Ibex35, un magnat o algun partit polític.
- Crear una comunitat de milers de persones amb esperit crític com tu.
Vam néixer fruit d'un crowdfunding i, deu anys després, us proposem un nou repte: la campanya de microfinançament més gran d'un mitjà de comunicació per aquestes llars. Volem consolidar La Marea i fer un pas més enllà. El que semblava una utopia periodística fa un temps que és un mitjà que aposta pel periodisme de debò. **El nostre mitjà va ser creat per una cooperativa a la meitat d'una gran crisi econòmica i, ara, els indicadors diuen que la tardor i l'hivern seran durs.
A més, ens enfrontem a noves dificultats. En ple auge dels discursos d'odi, quan el feixisme ha començat a governar a diversos països d'Europa, és més necessari que mai vèncer la tirania de l'algorisme que determina quines notícies rebràs al teu mòbil cada dia. Moltes d'elles són grolleres manipulacions, estan pagades per empreses, són irrellevants, bulls o pur clickbait. En canvi, te costa trobar la informació que realment t'interessa, la que t'ajuda a formar-te una opinió crítica i tenir capacitat per transformar la realitat.
A la redacció de La Marea parlem cada vegada més sovint de l'algorisme, del sobreesforç de difusió que hem de fer perquè els nostres articles arribin a persones com tu. I això passa quan encara no hem aconseguit ser sostenibles.
Els 250.000 euros que hem marcat com a objectiu mínim ens permetran acabar el 2022 -un any en què han baixat les subscripcions- en números positius i amb liquiditat suficient per concentrar-nos només a publicar bona informació i impulsar noves investigacions. Amb aquests diners, podrem donar estabilitat a la redacció, augmentar les jornades dels companys i companyes amb contractes a mitja jornada, fer noves contractacions i ampliar el nombre de col·laboracions.
L'objectiu mínim ens permetrà superar una contradicció que cada cop ens pesa més. Una de les nostres grans virtuts ha estat apostar-ho tot al periodisme. Per sobre de qualsevol altra cosa, com la difusió de la feina que fem o, fins i tot, de les nostres condicions laborals. A la darrera revista ho reconeixem: La Marea no és un mitjà 100% independent per aquesta última causa en concret. Amb l'ajuda de diferents especialistes, hem fet un decàleg sobre mitjans independents.
Complim, sens dubte, els punts de l'1 al 9. La Marea no té accionistes ni propietaris amb interessos en grans grups empresarials ni del poder polític, com tampoc no ho té l'equip de periodistes que treballa a la revista. Això evita l'autocensura i, evidentment, la manipulació de la informació. La publicitat mai ha superat el 10% dels nostres ingressos, ni de bon tros dels continguts patrocinats. Així mateix, la transparència és clau i, per això, publiquem els nostres [comptes](https://www.lamarea.com/2022/09/12/las-cuentas-de-2021-crecimos-mas-que-mai-pero -tanquem-en-numeros-rojos/) i l'origen de les nostres despeses i ingressos. Finalment, el servei públic és la nostra vocació principal.
Tot i això, complir aquestes nou condicions fa tremendament difícil complir la número 10 i, massa sovint, es retarda el pagament de les nòmines i de les col·laboracions. És una frase feta, però sí, també hem de menjar i pagar factures… Viure.
La dignitat –les “condicions laborals dignes”– és un concepte complex. Alguns dels que treballem en aquest mitjà ho hem fet abans, amb bons salaris, en grans redaccions en què, de vegades, algun periodista retirava la firma d'un article perquè no el reconeixia després de les correccions del seu cap. També sabem de col·legues que han de redactar peces a ritmes inhumans o pateixen pressions de diferent índole. Suposo que haver viscut algunes situacions explica que, “si em donen a triar”, com diu la cançó, preferim millorar La Marea. Per aconseguir-ho, ens hem de mirar al mirall.
En fer-ho, la primera conclusió a què arribem és que som lliures, però la nostra llibertat és la pròpia de les democràcies liberals. En teoria, podem parlar de tot, informar-ne sobretot; a la pràctica podem fer molt menys del que desitgem i trobem cada cop més dificultats per difondre la nostra feina. De nou, la falta de recursos ens impedeix tenir especialistes en SEO que es dediquin a posicionar les nostres peces en els cercadors i aconseguir més lectures.
Decidir a què dediquem les nostres forces té **
Motivació i a qui va dirigit el projecte
Darrere de La Marea no hi ha grans fortunes ni grups que entenen el periodisme com un negoci. A més, sempre ho hem dit: a La Marea s'anuncia qui pot, no qui vol. Som un mitjà cooperativista amb recursos econòmics insuficients, però que no admet publicitat sexista ni de l'IBEX ni dels que es lucren amb combustibles fòssils. La nostra plantilla és molt petita, però tenim molt clar quines són les nostres prioritats, i entre elles hi ha la defensa dels valors democràtics.
Aquesta campanya de micromecenatge va dirigida a tu, que portes gairebé deu anys al nostre costat, com a subscriptor/a. També a tu, que encara no has fet el pas de donar suport al projecte, però que ens sols llegir de manera habitual. Fins i tot a tu, que potser encara no ens coneguis prou, però necessites un mitjà que parli de les teves realitats, sense interessos ni econòmics ni polítics.
Aquest crowdfunding també va dirigit a tu, que pots permetre aportar alguna cosa més al Goteo. I a tu, que faràs aquest esforç per posar el teu granet de sorra. I també a tu, que pots difondre aquesta campanya a xarxes socials o entre el teu cercle proper. Les nostres gràcies, en tots els casos, seran infinites.
Creiem en allò comú, en allò que és de totes i tots. Per això, la nostra web lamarea.com no té mur de pagament, perquè considerem que qui no té recursos també té dret a accedir a un periodisme de qualitat.
I aquest crowdfunding és, per això, nostre. I és de debò.
Experiència prèvia i equip
Després de 10 anys de trajectòria, la nostra feina a lamarea.com ia la revista bimestral han estat una mostra dels temes que ens preocupen, del nostre interès a tenir una agenda informativa pròpia que aposti pel context, l'anàlisi de les causes i les possibles conseqüències de notícies actuals. També tenim una aposta especial per la cobertura de temes socials i culturals, a més d'un enfocament internacional que ens permet entendre millor què passa al nostre país.
Anteriorment, i gràcies a Goteo, hem creat projectes com PorTodas - web especialitzat què passa abans i després d'un feminicidi-, YoIBEXtigo - que analitza què hi ha darrere de les empreses més influents del país- o La Uni al Carrer -un llibre que recopila 113 assajos escrits per un total de 152 docents universitaris-. I aquests són només alguns exemples.
El nostre equip és petit i, gràcies a aquest crowdfunding, podrem ampliar-lo i aconseguir que tota la plantilla pugui estar contractada a jornada completa. Aquest és, sens dubte, un dels grans objectius a curt termini: assolir unes condicions de treball dignes per a totes les persones que fan possible La Marea. Pots veure l'equip actual aquí.