'Mare meva' és un documental 100% independent i autofinançat que segueix des de 2021 la feina de tres llevadores. El documental mostra impactants relats de com les llevadores assisteixen parts a casa, als hospitals, i explica com les llevadores han transformat l'assistència sanitària de les dones. Avui, però, el 40% de les llevadores de Catalunya estan a punt de jubilar-se l'any 2026 i no hi ha relleu a la vista. Si no es fa res, ens quedarem sense llevadores aviat. Mare Meva explica com una història d’èxit afronta a un any clau per al seu futur, i el nostre.
Mare Meva segueix Inma Marcos, llevadora, i filla de llevadora, referent de la seva professió que es dedica als parts a casa; Dra. Lucía Alcaraz, que va fundar Casa Laietana, que dins Can Ruti permet parir com si estiguessis a casa i l'únic projecte a Catalunya liderat per llevadores; i Maria Llavoré Fàbregas que treballa com a llevadora l'Hospital de Sant Pau i i especialitzada a treballar els impactes emocionals i físics que envolten les fases reproductives de la dona.
A través d’elles coneixerem les mares, els pares i els fills que han pogut formar famílies d’una manera acompanyada.
Descripció del projecte. Característiques, fortaleses i diferencials.
Mare Meva és un documental autofinançat que explora íntimament la vida de tres llevadores durant quatre anys, destacant les seves relacions íntimes amb dones i les contribucions úniques a l'atenció materna a Catalunya. A diferència d'altres projectes, aborda el repte futur urgent de l'escassetat de llevadores i les seves implicacions per a la societat.
Amb Mare Meva, el meu objectiu és mostrar els diversos i valuosos papers que juguen les llevadores en la vida i l'assistència sanitària de les dones. El documental pretén provocar un diàleg significatiu sobre els reptes urgents que s'enfronten, en particular la manca laboral prevista per al 2026, alhora que crida l'atenció sobre les complexes maneres en què la política i la salut de les dones influeixen i es modelen mútuament.
El crowdfunding té l’objectiu de contractar personal qualificat. Es necessita editora, tècnic de so, colorista, equip de postproducció, grafistes, traductors. Els diners serviran per recuperar part de la inversió inicial, i donar l’empenta final, per a presentar i distribuir el documental. Si fins ara la feina l’he pogut fer sola, i molta part dels rodatges ja estan acabats, ara és necessari un equip que permeti fer arribar el documental a festivals, plataformes o televisions.
Motivació i a qui va dirigit el projecte
Fa quatre anys, durant la pandèmia, vaig conèixer l'Inma Marcos, una llevadora independent investigant una sèrie de foto reportatges que vaig fer per el diari Vilaweb, Parir en Pandèmia. Em va obrir una finestra a una de les professions més antigues. A través d'ella, em van presentar una xarxa de dones que han lluitat incansablement per protegir i donar suport a altres dones al llarg del temps, al llarg de la història, sota una dictadura i a l'era moderna com a part de la Unió Europea.
Inma també va revelar una crisi imminent: el 2026, el 40% de les llevadores a Catalunya es jubilaran sense relleu, deixant un buit important en l'atenció. Aquesta crua realitat es va convertir en una lent a través de la qual vaig veure com la història i la política modelen els nostres cossos i vides, lligant-los al pas del temps. No podia deixar de preguntar-me: què passarà el 2026?
Quatre anys després, la resposta està aquí, mirant-me a mi i a tu. Potser no ets una dona o una mare, però a prop teu, hi ha una dona que estimes i vols que estigui segura.
Així va néixer Mare Meva. Aquest documental segueix tres llevadores, tres de les increïbles dones que vaig conèixer a Catalunya, que han dedicat la seva vida a educar les dones sobre el seu cos i les seves eleccions. A través de les seves històries, espero aportar llum sobre la força, la resiliència i la importància d'aquells que porten la vida al món i la protegeixen a cada pas del camí.
Experiència prèvia i equip

Adiva Koenigsberg (directora i realitzadora) és fotoperiodista i educadora amb mes de 20 anys d'experiència en el mon audio visual. Desde 2006 - 2014, va conrear el seu ofici treballant en papers de càmera i guionista per a una productora de cinema experimental israeliana, adquirint experiència tant en aspectes tècnics com creatius del cinema. L'any 2020, Adiva va començar el seu viatge com a fotoperiodista, que per a ella li ha semblat trobar casa, un lloc on fusionar el seu amor pel retrat i la narració. La producció del seu primer llargmetratge documental, Mare Meva, va començar fa 4 anys com una sèrie de foto reportatges sobre dones que van parir durant la pandèmia. Aquest projecte profundament personal és totalment autofinançat i busca suports que ajudin a polir-lo per poder-lo compartir amb el públic.
Hannah Reemers (n. París, 1999) és una fotògrafa i videògrafa establerta a Barcelona, amb formació en filosofia i dret.
Des del 2023, forma part de l'equip de Mare Meva, treballant com a assistent de direcció i assistent de producció. En aquest paper, ha contribuït en una part del rodatge i a la comunicació del projecte.

Inma Marcos (58) és una llevadora amb més de 30 anys d'experiència com una llevadora i 25 dedicada exclucivament a l'atenció de parts a casa, havent assistit més de 800 parts en els darrers 20 anys. És presidenta de l'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC), una entitat que promou i dóna suport al part domiciliari, defensant el dret de les dones a parir on se sentin més segures i desitgin. A més, és docent i formadora de llevadores en emergències i part a casa, col·laborant amb l'Associació Catalana de Llevadores en cursos de formació per a professionals. La seva missió és ajudar a que els nadons siguin ben rebuts i se sentin estimats des del primer moment, i que les mares se sentin capaces i fortes durant el procés de part.

Maria Llavoré Fàbregas (53) és una llevadora amb una àmplia experiència en l'atenció a casos de mort i dol perinatal. Fa consulta de sol pelvià i sexualitat I forma part de diferents comissions en societats científiques com la violència obstètrica. Treballa a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on ha coautoritzat dues noves guies d'atenció en aquest àmbit. És una defensora de totes les diferents experiències emocionals al voltant del naixement, el cos de les dones i l'experiència familiar al voltant de la vida i la mort dels nadons.

Dra. Lucia Alcaraz (57) es la fundadora de la primera casa de naixaments totalment public a Catalunya. Una projecte que es va axecar en mig pandemia i amb moltes complicacions. En 2022 Lucia deixa la seva posicio a Casa laietania per acabar la seva doctorat un fet que ajuda la causea de la llevadora per ajudar amb la contucrion de material per ensenyar i demonstar coml'ofici de llevadora serviex el mon atraves de esudis i nvestigacio que dona forca a lofici en um omon academic.