Reactivem POLIÈDRICA > art · educació · comunitat · cultura

QUÈ HI PODEM TROBAR

Els eixos que articulen Polièdrica

Tots els continguts de Polièdrica s’articulen en relació a tres eixos bàsics entrellaçats:

• Comunitats educatives
• Pràctiques comunitàries
• Espais i institucions

Sobre què informem

• Polítiques i pràctiques, programes, projectes i accions
• Tallers i processos de treball
• Jornades, cursos, xerrades, etc.
• Formació professionalitzadora
• Convocatòries i premis
• Exposicions i festivals
• Documents (publicacions, recerques i estudis, documentals i vídeos, articles i entrevistes, etc.)

Organització dels continguts

Segons categories:

• Disciplines
  Arquitectura, Urbanisme, Cartografia, Circ, Dansa, Teatre, Performance, Arts escèniques, Arts visuals, Educomunicació, Audiovisual, Cinema/documental, Ràdio, Música, Disseny, Fotografia, Fanzine-còmic, Arxiu, Patrimoni, Tecnologia

• Etiquetes
  Joventut, Gent gran, Intergeneracional, Diversitat funcional, Acció social, Polítiques de proximitat, Gestió i governança, Espai públic, Context rural, Memòria, Gènere-feminisme, Economia social, Innovació, Migrants, Cultura popular, Ciències, Medi ambient, Salut i benestar

Per formats:

• Notícies
  Sobre accions i esdeveniments entorn de les pràctiques que ens ocupen.
• Articles, reportatges i entrevistes
  Periòdics i amb continguts en profunditat.
• Agenda
  Informació sobre properes accions i esdeveniments.
• Butlletí
  Resum quinzenal dels continguts publicats en format llistat.
• Revista
  Bimensual i amb una selecció, per eixos, dels continguts publicats.
• Anuari
  Compendi de tots els continguts publicats durant l’any, inclosos els articles (divulgatius i d’opinió).
• Arxiu
  S’hi pot consultar tot el material publicat, endreçat per categories i etiquetes. Actualment, reuneix més de 1.000 referències corresponents als anys 2013, 2014, 2015 i 2016.

FES UNA ULLADA AL RESUM DE LES TRES PUBLICACIONS ON ES RECULL, EN FORMAT ANUARI, TOT EL QUÈ S'HA DIFÓS A POLIÈDRICA DURANT 2014, 2015 I 2016:

https://ja.cat/anuarispoliedrica

Aquestes tres publicacions formen part de les recompenses que s'ofereixen quan es dona suport a Polièdrica.

POLIÈDRICA MÉS COMUNITÀRIA

Amb l’objectiu de reforçar la dimensió comunitària del projecte i, alhora, fer-lo més sostenible, s’han introduït espais de participació i cogestió que permeten una major implicació i coresponsabilitat entre el projecte i l’ecosistema cultural-educatiu-comunitari. Això es reflectirà, inicialment, en una gestió de continguts més col·legiada.

A partir de les figures de subscriptor/a, soci/a individual i entitat o institució sòcia es vehiculen noves formes de suport econòmic al projecte però, sobretot, nous espais d’implicació i participació per definir, de forma més comunitària, les línies de treball editorials.

Els i les socis/es tenen dret a participar en les dues assembles anuals de Polièdrica, un espai de debat i reflexió lligat als continguts editorials del projecte. Els i les socis/es també poden participar en l’elecció de les persones que integraran la comissió editorial. La composició d’aquest òrgan tindrà una vigència d’un any i els seus membres, la feina dels quals serà remunerada, proposaran les línies editorials a seguir en el transcurs d’aquell any, les firmes convidades, i les temàtiques dels reportatges i entrevistes.

Polièdrica és una eina per interconnectar les diferents experiències que, des de contextos, àmbits i disciplines diferents, s’estan produint en relació a les pràctiques situades en el centre d’aquest projecte.

Per la seva diversitat i heterogeneïtat, aquest conjunt de pràctiques conformen un context molt transversal i ric, però poc articulat. Les zones d’intercanvi d’informació i coneixement no recullen experiències més enllà dels espais propis d’una mateixa disciplina, àmbit de treball o tipologia de context tot i que altres agents, entitats, centres educatius, equipaments culturals, administracions, etc. puguin estar desenvolupant accions des de posicionaments i maneres de fer similars.

COM VOL CONTRIBUIR POLIÈDRICA A L'ARTICULACIÓ D'AQUEST ECOSISTEMA CULTURAL-EDUCATIU-COMUNITARI?

• Compartint i fent accessible la informació relacionada amb pràctiques, metodologies, entorns de treball, problemàtiques o objectius sobre les pràctiques artístiques i culturals comunitàries de contextos o àmbits diversos i des de qualsevol disciplina, facilitant les interconnexions que permetin una fluida transferència de sabers.

• Afavorint que les pràctiques de cada àmbit/disciplina siguin percebudes per agents, equipaments, administracions, etc. en el marc comú d’un ecosistema cultural transversal.

• Treballant perquè existeix un espai comú de visibilitat que faciliti el reconeixement social d’aquestes pràctiques en tota la seva diversitat i des de múltiples punts de vista.

Polièdrica es planteja, doncs, com una eina que permet conèixer aquest ecosistema (què s’està fent, des d’on i qui ho fa). És un mitjà per entrar en contacte amb altres punts de vista que podrien ajudar a articular aquest ecosistema de pràctiques i agents no connectats, facilitant la creació de xarxa i potenciant un relat públic entorn del retorn social que aquestes pràctiques aporten.

Projecció a l’esfera pública

Com més gran sigui la capacitat de Polièdrica per canalitzar informació sobre accions i esdeveniments, més opcions tindrà de convertir-se en un instrument col·lectiu per connectar amb comunitats i ciutadania que no estiguin directament relacionades amb les pràctiques artístiques i polítiques culturals comunitàries i educatives, articulades des d’una perspectiva de democràcia cultural i proximitat.

Per tal d'incrementar el ressò fora dels àmbits de treball concrets d’aquestes pràctiques, Polièdrica també es planteja establir espais de cooperació i aliances amb mitjans de comunicació (tant especialitzats com generalistes). Aliances comunicatives amb les quals poder donar la màxima difusió en aquest context de producció cultural i educativa comunitària.

PER QUÈ TORNAR A POSAR EN MARXA POLIÈDRICA AQUEST 2019?

Aturada i reflexió

Polièdrica és una espai per fer visibles i compartir pràctiques culturals i artístiques col·laboratives desenvolupades des d’una perspectiva educativa i comunitària. En funcionament des del 2012, el projecte va haver d’aturar-se l’any 2016. Des del 2013, Sinapsis havia estat sostenint Polièdrica des de posicions activistes, amb fons propis de l’entitat i algun suport institucional, que va desaparèixer aquell 2016. És llavors quan decidim aturar-nos i obrir un període de reflexió sobre la idoneïtat o no d’una proposta com aquesta, si és necessària i com fer-la sostenible.

Es defineix un nou escenari

Des del naixement de Polièdrica l’any 2012, en el nostre àmbit de treball s’ha viscut una eclosió de projectes, agents, programes i iniciatives englobades dins del què podríem identificar com a pràctiques culturals i artístiques desenvolupades des d’una perspectiva educativa i comunitària, amb maneres de fer centrades en processos col·laboratius i en xarxa. De manera paral·lela i relacionada, en el marc de les polítiques culturals i de proximitat s’han consolidat molts espais i equipaments de governança comunitària.

La emergència de tota aquesta activitat, però, no s’ha traduït en el corresponent reconeixement social ni en una articulació ecosistèmica dels agents que l’impulsen. En bona part, pel fet que les pròpies pràctiques es desenvolupen en una gran varietat de contextos de treball (centres educatius, museus i espais d’art, barris i centres de proximitat, etc.), en relació a molts àmbits (cultura, art, educació, salut i benestar, acció social, etc.) i des d’una diversitat de disciplines i posicionaments (música, teatre, arts visuals, circ, música, dansa, arquitectura, memòria, tecnologies, feminismes, etc.). Una riquesa que, malauradament, no facilita la interconnexió espontània entre aquestes pràctiques.

Més raons per reactivar Polièdrica

L’ escenari actual que acabem de descriure confirma, des del nostre punt de vista, l’encert i vigència del plantejament inicial de Polièdrica, realitzat l’any 2012 en el marc del CA Tarragona en relació amb aquestes pràctiques. Si aleshores, sense tenir el pes que ara tenen, ja ens semblava interessant un projecte per ajudar a fer circular la informació sobre aquest tipus de pràctiques, a dia d’avui encara veiem més necessari apostar per espais transversals d’informació i debat com ara Polièdrica.

Polièdrica és un projecte ideat i coordinat per Sinapsis des del 2013. El projecte s’ha desenvolupat des de posicions activistes per part d’aquest col·lectiu i ajuts puntuals de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) de la Generalitat de Catalunya.

Durant tots aquest anys, el projecte ha tirat endavant amb la implicació de dos membres de Sinapsis, Helena Migueiz i Cristian Añó. Helena Migueiz, amb formació periodística, ha estat la responsable de la creació i coordinació de continguts, a més de les tasques de comunicació. Cristian Añó, amb formació vinculada a les pràctiques artístiques i culturals col·laboratives, ha estat el responsable de la línia editorial, així com del disseny metodològic i estratègic del projecte. En aquesta segona etapa, s’ha incorporat a l’equip Miren Bayona, graduada en Art , com a suport al tractament d’imatges i disseny gràfic, així com en la gestió de xarxes socials.

Des dels seus inicis, Polièdrica ha desenvolupat el seu treball en col·laboració amb altres projectes i/o agents com ara Aida Sánchez de Serdio, Oriol Fontdevila, Judit Vidiella, Javier Rodrigo (Transductores) o Pedagogías y Redes Instituyentes, Experimenten amb l’Art, A Bao a Qu, Comusitària, Forn de teatre Pa’tothom, Jordi Pascual, Marta Serra, Carlos Canales, Mikel Morlas, María Ferrer o Constanza Brncic.

La solvència de Sinapsis en relació amb les pràctiques artístiques i culturals comunitàries i col·laboratives queda contrastada en la seva trajectòria, iniciada l’any 2006, on aquestes pràctiques ocupen l’eix central, tot i que abordades des de diferents àmbits (educatiu, juvenil, salut, centres de proximitat, centres d’art, administracions municipals, etc.).

Sinapsis ha pogut consolidar aquesta solvència amb l’experiència adquirida en aquests darrers anys. Per exemple, amb la coordinació l’any 2015 dels programes de mediació Pedagogies de fricció (cicle expositiu Lesson 0, a l’Espai 13 de la Fundació Miró, juntament amb Aida Sánchez de Serdio i Rachel Fendler) i microRavals (cicle expositiu Trets enmig del Concert a l’Arts Santa Mònica, conjuntament amb Cèlia del Diego i Jordi Ribas).

Entre 2016 i 2017, vam coordinar Interfícies, programa transversal d’educació, cultura i ciutadania de l’Arts Santa Mònica, de forma col·legiada amb Transductores, Idensitat i Laia Ramos. Hem dirigit la recerca i elaboració de l’informe Aproximació a l’ecosistema dels ensenyaments artístics professionalitzadors (2016), encarregat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Amb La Fundició, Idensitat i Transductores, hem impulsat el programa Cohabitar entre- a Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani (2016-2017). Actualment, estem desenvolupant el projecte CreAr-Te (Creativitat, Art i Emprenedoria a Badalona Sud), en el marc d’Educació 360 Badalona Sud i, des del 2017 dirigim, de la mà de QSL, l’Oficina Tècnica del programa Interseccions Educació Cultura Comunitat de l'Ajuntament del Prat de Llobregat.