Sauti ya wakulima

La primera fase de Sauti ya wakulima va començar al gener del 2011. Des d'aquesta data, i fins a novembre del mateix any, el primer grup d'agricultors va enviar més d'1.200 imatges amb el seu respectiu enregistrament de veu. Van aconseguir difondre aquesta base de coneixements entre les seves comunitats, i fins i tot van poder mostrar-la en fires agrícoles celebrades a la regió, guanyant així un cert prestigi. No obstant això, el més significatiu de Sauti ya wakulima és que ha propiciat casos d'aprenentatge mutu. Un dels camperols, per exemple, va aprendre la forma correcta de sembrar blat de moro a partir d'una foto enviada per un dels seus companys.

En aquesta primera fase, es va aconseguir a més un contacte sòlid tant amb investigadors agrícoles de la Universitat de Dar es Salaam, com amb autoritats polítiques de Bagamoyo. Un aspecte crucial del projecte és donar a conèixer els problemes als quals s'enfronten els agricultors, amb la finalitat d'aportar evidència valuosa a investigadors i autoritats.

Amb aquesta segona fase del projecte, es vol aconseguir que generin millors estratègies d'adaptació a problemes climàtics, tenint en compte els coneixements i evidències aportades pels agricultors, i que aquests estableixin mesures pràctiques per resoldre carències. A més, s'han d'ampliar mitjançant nous tallers de capacitació tecnològica les comunitats de pràctica sobre el terreny, i augmentar l'escala d'apropiació del sistema en altres llocs.

COMUNITATS, GRUPS I ORGANITZACIONS AGRÍCOLES:

Sauti ya wakulima està impulsat per un desig d'enfortir i revaloritzar l'agricultura de subsistència. Des de fa més de 50 anys, l'agricultura industrial, adoptant un llenguatge obertament militaritzat, ha "explotat" la terra amb la finalitat d'obtenir els màxims rendiments. Actualment, les proves de la insostenibilitat d'aquest model són irrefutables. Per posar un exemple, l'agricultura industrial aporta un 32% del total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. A més, aquest model no ha estat capaç de garantir un accés al menjar per a tots.

Creiem que l'única via per alimentar-nos de manera sostenible és tornar a treballar la terra de manera respectuosa i intel·ligent. I un bon inici és revelar, comunicar i compartir la gran riquesa de coneixements amb la qual els agricultors compten per a fer-ho. Creiem també que les tecnologies de comunicació i les xarxes són els millors mitjans per dur-ho a terme.

ALTRES COMUNITATS DE PRÀCTICA:

Sauti ya wakulima no acaba a Tanzània, sinó que pretén convertir-se en un conjunt d'eines i pràctiques obertes i apropiables, que puguin ser aplicades per tota comunitat que desitgi comptar amb una plataforma de documentació audiovisual i memòria comunitària a Internet. És per això que una de les motivacions fonamentals del projecte és desenvolupar programari amb llicències lliures, que pugui ser reutilitzat per tot el món.

INTERESSATS EN L'EMPODERAMENT CONTRA LA BRETXA DIGITAL:

Els agricultors de Chambezi estan bastant familiaritzats amb l'ús de telèfons mòbils; tot i això, han de rebre tallers sobre com navegar a Internet, ja que aquest mitjà no té una gran penetració a Tanzània. Els tallers es duen a terme setmanalment en un espai comú. Guiats per un coordinador local, aprenen a fer servir els telèfons com a mitjà de documentació i a navegar per Internet.

Els agricultors a Tanzània han manifestat que Sauti ya wakulima és un projecte valuós, i que per tant ha d'arribar a altres agricultors. Ells creuen que, a través d'una pàgina web compartida, poden intercanviar coneixements amb agricultors de llocs llunyans. Partint d'aquesta petició, aquesta campanya pretén:

1. Desenvolupar una nova aplicació mòbil de codi obert, amb la finalitat de millorar i facilitar encara més l'enviament d'imatges i enregistraments de veu a Internet. Aquesta aplicació es publicarà en un repositori de codi accessible a través d'Internet, sota una llicència GPL.

2. Consolidar el grup actual d'agricultors, dotant-los de nous telèfons amb la nova aplicació, crèdit per a connexions 3G i nous tallers per aprofundir en l'ús d'Internet.

3. Contactar a dos nous grups d'agricultors en diferents àrees del districte de Bagamoyo, amb la finalitat de convidar-los a unir-se a Sauti ya wakulima.

4. Dotar els nous participants amb telèfons i ordinadors, i capacitar-los en la utilització d'aquests mitjans.

5. Consolidar la participació d'investigadors i autoritats locals, buscant implicar-los d'una manera més activa. En particular, es tractarà de comprometre als representants polítics de Bagamoyo en el suport a la sostenibilitat de Sauti ya wakulima.

6. Posar a disposició de qualsevol persona o col·lectiu interessat el sistema i el "know how" per instal·lar-ho i utilitzar-ho, permetent així cobrir necessitats similars de generació de coneixement sobre el terreny.

El nucli de l'equip que forma Sauti ya wakulima és multidisciplinari:

Eugenio Tisselli, iniciador i desenvolupador del projecte, és programador i compta amb una àmplia experiència en projectes socials amb un fort component tecnològic. Va ser desenvolupador del projecte http://megafone.net/ des de 2003 fins a 2010. La seva experiència com a docent també resulta valuosa per impartir els tallers de Sauti ya wakulima. Va ser professor i co-director del Master en Arts Digitals de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, des del 2004 fins al 2010.

Recentment ha publicat un article sobre la primera fase del projecte a la revista National Geographic: http://newswatch.nationalgeographic.com/2011/11/30/smart-phones-meet-smart-farming-indigenous-knowledge-sharing-in-tanzania/

La Dra. Angelika Hilbeck és l'assessora científica de Sauti ya wakulima. És investigadora titular de l'àrea de geobotànica de l'Institut Suís de Tecnologia en Zurich (ETHZ). Experta a les àrees d'agroecologia i bioseguretat, és també presidenta de l'European Network of Scientists for Social and Environmental Responsibility (ENSSER).

El Sr. Hamza Suleyman és oficial agrícola d'extensió del districte de Bagamoyo, i també el coordinador local de Sauti ya wakulima. Coneix àmpliament la problemàtica de la regió, i té un tracte personal i directe amb els agricultors. Ha desenvolupat varietats de yuca resistents al clima sec, i actualment està creant un mapa de sòls de cultiu a Bagamoyo.

Recentment ha publicat un article sobre la primera fase del projecte en la revista National Geographic:

Sauti ya wakulima compta a més amb el suport (tant científic com a logístic) del Departament de Botànica de la Universitat de Dar es Salaam.