•   Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la teva experiència i els nostres serveis, analitzant la navegació al nostre lloc web. Si continues navegant, considerarem que dones el teu consentiment per al seu ús. Pots obtenir més informació al nostre apartat Política de Cookies

Principis per a una economia oberta

L

Llicències lliures i/o obertes

Sobre la base de les quatre llibertats del coneixement lliure, hi ha nombroses llicències legals lliures i/o obertes amb diferents especificacions o restriccions. Permeten reconèixer i preservar l'autoria alhora que possibiliten explícitament la rèplica, comunicació pública, distribució, modificació i/o explotació de part o de la totalitat de cada creació.

Des de Goteo proposem i assessorem sobre una sèrie de llicències com per exemple: Creative Commons (CC), General Public Licence (GPL), GNU Affero General Public Licence (AGPLv3), Open Database (ODBC), Llicència Xarxa Oberta Lliure i Neutral (XOLN) o Open Hardware Licence (OHL). Pots consultar el contingut d'aquestes i altres llicències a Creative Commons, Free Software Foundation o Safe Creative. Més informació a Wikipedia.

Pujar

M

Maquinari obert

L'Open hardware o maquinari obert és un hardware, el disseny del qual està públicament disponible. Qualsevol persona pot estudiar-lo, modificar-lo, distribuir-lo, fabricar-lo i vendre dissenys o més maquinari basat en l'original.

Les seves fonts són accessibles, els components, eines i documentació estan idealment obertes i els seus processos estandarditzats. Aquesta és una definició basada en la proporcionada pel Open Hardware Summit. Més informació a Wikipedia.

Pujar

N

Node

Un node és un lloc on conflueixen part de les connexions d'una xarxa composta alhora per nodes, que s'interrelacionen d'una manera centralitzada, descentralitzada o distribuïda. A Goteo part del nostre objectiu és descentralitzar el màxim tant la gestió com l'administració del model de finançament col·lectiu que impulsem, i per tant estem preparant l'escalabilitat de la plataforma per tal que funcioni de manera autònoma, a càrrec de grups d'interès local o bé temàtic. Més informació.

Pujar

P

Peer-to-peer (P2P)

Les xarxes d'intercanvi d'arxius Peer to Peer (P2P), o entre iguals, van més enllà de l'ús que majoritàriament avui es fa d'aquesta tecnologia amb l'intercanvi de música i pel·lícules. La seva essència està basada en el poder compartit i l'accés distribuït als recursos, un disseny participatiu de processos socials en què no s'exclou a ningú i per això tot apunta que, en un futur pròxim, exportar el model P2P als espais no digitals es pugui convertir en la lògica central de la nostra societat.

Mentre ens trobem en un camp immaterial, cultural o de coneixement en què tot es pot copiar sense costos, qualsevol persona en qualsevol part del món pot voluntàriament sumar-hi la seva feina ja que, en essència, la tecnologia actual disminueix els costos de coordinació, de transacció i de comunicació.

El P2P no és només un concepte descriptiu. Permet analitzar noves formes d'organització i imaginar els efectes del seu possible ús generalitzat o normatiu. Com el món canvia, com la meva vida, la meva ètica canvia quan començo a exigir una relació de parells en la totalitat dels meus actes. És llavors quan el P2P adquireix un veritable potencial de canvi. Més informació a Wikipedia.

Michel Bauwens, fundador de la Fundació per a les Alternatives Peer-to-peer (Foundation for Peer-to-Peer Alternatives), entrevistat per Paul B. Hartzog
Pujar
Procomú (commons)

El procomú (traducció al català del commons anglosaxó), també anomenat béns comuns, és la manera de produir i gestionar en comunitat, de manera pública i col·lectiva, béns i recursos compartits, tangibles i intangibles, que ens pertanyen i poden ser lliurement utilitzades per les persones, que han d'ampliar-los i preservar-los. Un model de governança co-responsable, basat en la comunitat, la confiança, la transparència, el treball solidari, l'intercanvi entre iguals i l'accés universal. Els béns i recursos comuns que conformen la utilitat pública són aquells que vam heretar, creem i re-creem conjuntament i que oferim com a llegat a les generacions futures. En rigor fa referència a gran diversitat de béns naturals, culturals o socials, com ara: les llavors, Internet, el folklore, l'aigua potable, el genoma, l'espai públic, el coneixement, etc. Béns i recursos la importància dels quals moltes vegades només percebem quan estan amenaçats o en perill de desaparició o privatització.

Per aquest motiu creiem, al costat de molta altra gent, que és important fomentar i reforçar activament, (re)descobrint el procomú en les possibilitats d'Internet i allò digital, però també en l'ús de nous llocs on volem viure i treballar; o en el vast món de l'educació, on tant urgeix innovar; o en noves maneres de producció i distribució d'aliments ecològics i en la preservació del medi ambient en general; per citar només algunes àrees de les moltes que s'han d'explorar. El concepte de procomú és un antic concepte jurídic-filosòfic, que en els darrers anys ha tornat a prendre impuls, vigència i repercussió pública, gràcies al desenvolupament del moviment del coneixement lliure i del codi obert des del programari lliure, a la proliferació de llicències com Creative Commons, o al premi Nobel d'Economia concedit a Elinor Ostrom el 2009, per les seves aportacions al govern dels béns comuns. Més informació a Wikipedia .

Antonio Lafuente és investigador del Centre de Ciències Humanes i Socials (CSIC) en l'àrea d'estudis de la ciència, i impulsor del Laboratori del Procomú al Medialab Prado. Ha treballat en l'expansió colonial de la ciència i en la relació de la ciència amb els seus públics i el coneixement profà. Més recentment investiga la relació entre tecnologia i procomú, així com els nexes entre nous i vells patrimonis.
Pujar